Soterrar la MAT costa 14,2 MEUR

Un informe del CILMA aposta per soterrar tota la futura línia de 132 kV que Fecsa-Endesa preveu construir entre Serinyà (Pla de l'Estany) i Figueres.

ACN L'estudi sosté que el soterrament és viable si es prenen en consideració els costos sobre el paisatge, quantifica en 14,2 milions d'euros (MEUR) el preu d'aquesta opció i dibuixa un nou traçat que aprofita futurs corredors d'infraestructures previstos Precisament, la Comissió d'Urbansime ha donat aquest dijous el vistiplau al projecte presentat per la companyia, tot i que li demana que tingui especial cura amb el tram que discorre pel paratge del Pla de Martís.

El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) ha encarregat un estudi sobre la línia de 132 kV entre Serinyà i Figueres, prevista en el Pla Especial de Fecsa-Endesa i redactat per Endesa Distribució. Les conclusions de l'informe aposten pel soterrament total de la línia i la seva compactació amb infraestructures ja existents o en previsió de fer-se.

L'estudi assenyala que tot i que el cost d'aquesta proposta seria tres vegades superior a la de Fecsa-Endesa, si es tenen en compte els costos indirectes (pèrdua de benestar i desvalorització dels terrenys), el soterrament de la línia seria econòmicament viable.

El Pla Especial de Fecsa-Endesa preveu la realització d'una línia elèctrica de 132 kV entre Olot, Serinyà i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). D'Olot a Serinyà s'aprofitarà la línia ja existent de 66 kV, ampliada fins a 132 kV, i de Serinyà a Figueres es preveu continuar la línia existent amb un traçat aeri nou de 132kV.

El CILMA indica que aquesta infraestructura tocaria de ple tres dels espais destacats en el Catàleg d'espais d'interès natural i paisatgístic de la Diputació de Girona: els terraprims de l'Empordà, els plans alluvials del Fluvià i el Pla de Martís i de Centenys. Per aquest motiu, el CILMA va decidir encarregar un estudi del soterrament de la línia, per veure si aquesta opció seria econòmicament viable.

Triplicar costos

Segons recull l'estudi, la solució aèria proposada per Fecsa-Endesa s'estén al llarg de 19,2 quilòmetres. D'aquests, 12 quilòmetres corresponen a un nou traçat, i la resta es compacten amb una línia existent de 66 kV.

La solució soterrada proposada pel CILMA tindria una longitud de 22,7 quilòmetres i s'aprofitaria el corredor d'infraestructures de l'autovia A-26 i el traçat del gasoducte Martorell-Figueres. Així, el soterrament proposat representaria un increment de longitud d'uns tres quilòmetres.

Pel que fa a costos, l'alternativa proposada pel CILMA triplica la inversió que preveu el traçat aeri, passant de 4,8 MEUR a 14,2. La diferència de cost directe entre la solució aèria i la solució soterrada s'estima en 400.000 euros per quilòmetre.

Tot i aquesta diferència, però, el CILMA sosté que el soterrament és viable si es pren en consideració tant l'impacte paisatgístic com els costos indirectes de la infraestructura. 'Considerant només la meitat dels costos de pèrdua de benestar, desvalorització dels terrenys i propietats estimats per la Universitat de Girona amb motiu de l'estudi de la MAT, es conclou que el soterrament d'aquesta línia és econòmicament viable sempre que es tinguin en compte els costos indirectes', ressalta el CILMA.

Precisament, el traçat de la nova línia de 132 kV va ser un dels punts que es van posar sobre la taula a la Comissió d'Urbanisme de Girona d'aquest dijous. La comissió va donar el vistiplau al projecte presentat per Endesa, però li va demanar que elaborés estudis complementaris al tram que discorre pel Pla de Martís. 'És un paisatge amb certs valors ambientals que cal preservar', va destacar el director general d'Urbanisme, Pere Solà.

Al·legacions a la subestació de la MAT

D'altra banda, la plataforma No a la MAT ha presentat a la Generalitat una bateria d'al·legacions contra el projecte de la nova subestació de 400 kV a Riudarenes (Selva). Al document, la plataforma sosté que la nova infraestructura no ha de rebre l'autorització administrativa per arguments tècnics, urbanístics i ambientals.

Entre les al·legacions presentades, per exemple, No a la MAT sosté que la nova subestació 'no té justificació tècnica', que se situa en una zona no urbanitzable i de sòl agrícola o que el projecte no ha estat sotmès a l'avaluació d'impacte ambiental.