Es tracta d'un nou itinerari, anomenat 'Retirada i camins de l'exili', que recorre indrets de l'exili de 1939, com la Mina de Negrín, on es van amagar els tresors de la República; o el Coll de Lli, per on van fugir els presidents Companys, Azaña i Aguirre; i el Mas Perxés, darrera seu de la Generalitat, amb l'objectiu de redescobrir els camins per on van fugir prop de mig milió de republicans. El secretari general d'Interior, Joan Boada, inaugurarà, dissabte, aquest itinerari.

Aquesta nova ruta recorre entre altres llocs, el Coll del Portús, a la Jonquera; el Coll dels Belitres, a Portbou; el Mas Perxés, a Agullana; el Coll de Manrella, a Agullana; el Coll de Lli, a la Vajol; el mas de Can Barris, a la Vajol, seu de la presidència de la República; el castell de Sant Ferran, a Figueres; el castell de Peralada, i la mina d'en Negrín, a la Vajol. En total són 28 punts de 17 municipis de l'Alt Empordà.

Segons ha explicat el director del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, Jordi Font, aquesta senyalització és una primera fase, que té el Museu com a epicentre i que a mig termini es pretén senyalitzar tota l'àrea pirinenca catalana fins a la Cerdanya i finalment, s'estendrà de la banda nordcatalana.

President Companys

Per la seva part, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Miquel Caminal, ha demanat la implicació de tots els ajuntaments per crear un discurs nacional de memòria democràtica i ha considerat que la figura que simbolitza el president Companys havia de servir per posar-ho en marxa. 'Estem necessitats de recuperar-nos i aquesta recuperació no serà completa fins que tots els residus del franquisme desapareguin i entre ells cal aconseguir l'anul·lació del judici del president de la Generalitat, Lluís Companys', ha dit Caminal.

Per la seva part, el director dels Serveis Territorials de Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a Girona, Marc Vidal, ha destacat la importància del Memorial per 'restituir la dignitat' d'aquelles persones que havien patit l'exili i ha volgut deixar clar que la feina feta des de la Generalitat no hagués pogut fer-se sense les 'aportacions i les propostes' d'entitats socials, així com dels ajuntaments i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Vidal també s'ha referit a les 'tres mirades de l'exili', fent referència a la necessitat de recuperar del passat els valors democràtics dels republicans i difondre'ls per evitar que es tornés a repetir l'episodi que va propiciar l'exili.

70 anys

La inauguració d'aquest nou itinerari coincideix amb la commemoració del 70è aniversari de l'exili. Les comarques gironines van ser l'escenari principal de la retirada de centenars de milers de persones, incloent-hi els màxims dirigents de la Generalitat, de la República espanyola i del govern basc. Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres punts de l'Alt Empordà, 350.000 persones. A aquesta xifra cal afegir-hi aquells ciutadans que van travessar la frontera pels camins de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès. Per això el nombre d'exiliats ascendeix a gairebé mig milió de persones.

Jornades internacionals

D'altra banda, el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, acollirà els dies 20, 21 i 22 de novembre, unes jornades Internacionals sobre l´exili que portaran el nom 'L'aproximació a l'experiència de l'exili republicà entre la història, l'art i el testimoniatge'.