13 de juny de 2018
13.06.2018

JxCat vol canviar les normes del Parlament per permetre la investidura telemàtica

?La formació proposa a la resta de grups crear una ponència conjunta per redactar una reforma que permeti nomenar presidents de la Generalitat a distància ?El vicepresident de la cambra espera aprovar aquests canvis «abans que acabi l'any»

14.06.2018 | 06:30
El vicepresident del Parlament i diputat de JxCat, Josep Costa.

JxCat va proposar ahir a la resta de grups crear una ponència conjunta per redactar una reforma del Reglament del Parlament que permeti introduir, per exemple, la possibilitat d'utilitzar mitjans telemàtics a fi d'investir un president de la Generalitat.

El vicepresident primer del Parlament i membre de la direcció de JxCat, Josep Costa, va indicar ahir al migdia que la seva formació «ha activat el mecanisme per impulsar la reforma del Reglament del Parlament». Amb aquest propòsit, JxCat va dirigir a la resta de grups un escrit proposant una ponència conjunta per preparar el text que ha de servir de base per a la reforma del Reglament, ja que el grup promotor no ha volgut presentar «un text tancat», sinó que «oferim -va apuntar Costa- a tots els grups que puguin fer les seves propostes».

JxCat desitja reformar el Reglament, fonamentalment, per preveure que en les sessions d'investidura del president de la Generalitat puguin ser utilitzats mitjans telemàtics o d'altres tipus perquè un candidat pugui defensar la seva candidatura sense ser present en l'hemicicle.

Segons Costa, la via per intentar preveure aquesta possibilitat mitjançant la reforma del Reglament del Parlament ja va ser apuntada quan es va debatre la recent reforma de la Llei de Presidència. JxCat proposarà que la reforma del Reglament de la cambra pugui tenir en compte altres qüestions diferents als procediments d'investidura, perquè «hi ha una cosa que ens preocupa molt -va afirmar Costa-, i és el de les prerrogatives parlamentàries, en concret, el dret a la inviolabilitat i la immunitat dels diputats» en exercici de les seves funcions.

«Entenem que aquesta inviolabilitat i immunitat no està sent respectada degudament avui dia pels tribunals», va lamentar el vicepresident primer del Parlament.


Delegació de vot

JxCat també desitja tornar a regular la qüestió de la delegació del vot dels diputats que no puguin estar presents en l'hemicicle, «perquè creiem que també hi ha una inseguretat i que les diverses possibilitats són controvertides». La regulació dels subgrups que hi ha a la cambra, així com les vacances parlamentàries i els períodes de sessions són altres qüestions que JxCat desitja poder debatre dins de la ponència conjunta.

Perquè la ponència conjunta es pugui constituir només fa falta que s'afegeixin dos grups més, i llavors la Mesa aprova la seva creació i ja pot començar a reunir-se, va precisar Costa. El pas següent és que la ponència iniciï els seus treballs i redacti un text inicial, que després es tramitarà com si fos una proposició de llei, amb el seu corresponent debat a la totalitat i la posterior tramitació en comissió. Costa va explicar que, encara que no han estat calculats els terminis, JxCat confia que pugui ser aprovada la reforma «abans que acabi l'any». Per altra banda, l'Audiència de Lleida va acordar el sobreseïment lliure de la causa penal contra els vuit professors de la Seu d'Urgell que van ser acusats d'un delicte d'incitació a l'odi pel tractament que van fer a classe dels fets de l'1-O. L'organisme de Bèlgica que s'encarrega de controlar els serveis d'intel·ligència del país ha iniciat una investigació per determinar si els agents belgues sabien que els seus homòlegs espanyols havien suposadament col·locat un dispositiu de localització al vehicle de l'expresident Carles Puigdemont.

El president del Comitè permanent de Control dels serveis d'Informació i Seguretat, Guy Rapaille, ha confirmat a Europa Press que aquest organisme ha iniciat la investigació després d'haver rebut una sol·licitud del diputat de la N-VA Peter Busrogge. «Si el servei secret espanyol ha seguit a Puigdemont sense el coneixement de la seguretat de l'Estat, Espanya ens deurà una explicació», va afirmar el diputat flamenc al diari De Tijd, que ha avançat l'obertura de la investigació. Segons ha explicat Rapaille, aquesta investigació té l'objectiu «limitat» de concloure si els serveis belgues d'intel·ligència tenien constància de la balisa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema