L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, els tres exconsellers fugits a Bèlgica (Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig) ja a Escòcia (Clara Ponsatí) van interposar una demanda civil conjunta davant la justícia belga contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per la seva «falta d'imparcialitat» i per «vulnerar la presumpció d'innocència» dels acusats, i han demanat la seva recusació a Espanya.

Així, un jutge belga citarà a Llarena perquè comparegui el proper 4 de setembre davant d'un tribunal francòfon de Brussel·les per aquesta demanda, tot i que no és obligatori que es personi al tractar-se d'una causa civil. «El jutge Llarena actua sense imparcialitat i guiat per motivacions polítiques», va declarar Puigdemont en videoconferència durant una roda de premsa a Brussel·les al costat dels exconsellers i els advocats que els representen.

L'acció judicial a Bèlgica té conseqüències a Espanya, va explicar Comín, que va anunciar que també han plantejat la recusació de Llarena davant del Tribunal Suprem (que podria suposar l'abandonament d'aquest com jutge instructor de la causa del procés soberanista), ja que el fet de tenir «una causa pendent» amb «una de les parts» és «motiu suficient» perquè sigui apartat del cas, segons l'article 219.8 de la Llei del poder judicial.

Aquesta demanda va ser presentada per la via civil per la qual cosa no es reclamaran penes de presó per a l'magistrat del Tribunal Suprem, sinó que pagui una «multa simbòlica» d'un euro «per reparar el dany causat», va explicar un dels advocats belgues dels exconsellers, Christophe Marchant, qui, al costat dels exconsellers, va ser acompanyat en roda de premsa pels altres lletrats que han presentat la demanda: Michèle Hirsch, Paul Bekaert i Katelijne Van Bellingen.

«El jutge no s'ha limitat a escriure una sèrie de posicionaments que considerem que posen de manifest que estem perseguits per les nostres idees polítiques», va dir Comín, «sinó que també ho ha fet fora dels tribunals», en referència a unes declaracions que Llarena va fer a la premsa després d'una conferència a Oviedo el passat febrer.

Per això, els exdirigents catalans creuen que s'ha vulnerat el seu «dret a un jutge imparcial, a un procés judicial equitatiu, just ia la presumpció d'innocència», ja que Llarena ha expressat públicament «opinions personals» que posen de manifest «els seus prejudicis».

«Fins ara la nostra defensa havia anat estrictament focalitzada en evitar l'extradició però aconsellats pels nostres advocats creiem que calen accions legals més robustes», va explicar Comín.

L'exconsellera va insistir que «sempre hem estat disposats al diàleg» i va afegir que «evidentment les accions que pugui fer el (nou) Govern per avançar el diàleg han de tenir efectes» en la situació política a Catalunya i en la dels fugits.

«Ens agradaria veure que hi ha algú a l'altra banda de la taula», va dir Puig, que va demanar un diàleg basat en bones intencions i no en «insults». «Esperem que el PSOE tingui la capacitat d'entendre que un tribunal rere l'altre ha dit que s'està abusant del Codi Penal», cosa que no és propi d'una democràcia, va afirmar Comín.

«Llarena ha de deixar el cas»

El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), va considerar que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena té «l'obligació legal d'abstenir-se» de seguir instruint la causa del procés, després de la petició de recusació i la demanda civil presentada pels exconsellers.

Costa, jurista que col·labora amb l'equip legal de l'expresident català Carles Puigdemont, ha comentat des de la sala de premsa del Parlament l'anunci dels exconsellers fugits a Bèlgica que han interposat una demanda civil contra Llarena i que també han reclamat la petició de recusació del magistrat davant el Tribunal Suprem (TS) a Espanya.

El diputat de JxCat i vicepresident primer del Parlament va detallar que la petició de recusació s'ha presenta perquè Llarena està afectat per la demanda civil dels exconsellers. I en aquesta situació, «el jutge instructor té l'obligació legal d'abstenir-se, perquè no pot instruir causes contra persones -els exconsellers- amb les quals té un plet pendent».