La Fiscalia de Schleswig-Holstein va mantenir ahir, en un nou escrit a l'Audiència Territorial d'aquest land alemany, la sol·licitud d'extradició a Espanya de l'expresident català Carles Puigdemont per rebel·lió i malversació i va abonar així els càrrecs que li imputa la justícia espanyola.

En aquesta petició s'inclou, a més, la de l'ingrés a la presó del líder independentista, actualment en llibertat amb fiança i resident a Berlín, per considerar que persisteix risc de fugida.

La Fiscalia va assegurar en un comunicat que, malgrat la posició prèvia de l'Audiència d'aquest estat federat que va descartar el càrrec de rebel·lió, «segueix mantenint la seva postura» que el líder sobiranista ha de ser lliurat a Espanya, on el reclama el Tribunal Suprem. Després de la valoració de «l'extensa documentació presentada», assegura la Fiscalia en la seva argumentació, queda «sense cap dubte» que es donen les condicions per a l'extradició de Puigdemont a Espanya per les acusacions de rebel·lió i malversació de fons públics o corrupció.

En una advertència a l'Audiència Territorial, la Fiscalia recorda que «qüestions relatives a evidències i responsabilitats no han de ser aclarides en el procés d'extradició», sinó que aquesta comesa correspondrà a un «procés penal a Espanya».

«Doble tipicitat»

La Fiscalia subratlla que «per a la qüestió de quins fets s'imputen a l'acusat en el marc del procés d'extradició són determinants únicament les al·legacions presentades per les autoritats judicials espanyoles, que no han de ser sotmeses a l'avaluació de la Justícia alemanya». També descarta que existeixin «errors formals», com afirmava la Justícia belga, que el maig passat va rebutjar l'euroordre contra els exconsellers catalans Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig al·legant «defectes de forma», en estimar que no hi havia «equivalència» amb l'ordre de detenció nacional. Un portaveu de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va confirmar la recepció de la petició d'extradició i va dir que la sol·licitud «serà estudiada els pròxims dies». En un comunicat posterior, aquest tribunal va precisar que està per veure si aquesta decisió es produirà al llarg del mes de juny.

Paral·lelament, la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va plantejar davant del Tribunal Suprem la recusació del jutge Pablo Llarena, per entendre que instrueix la causa del «procés» des d'una posició subjectiva de «víctima».