El jutge del Suprem Pablo Llarena, que investiga el procés, va denegar a Jordi Turull i Josep Rull la llibertat provisional indefinida que li havien sol·licitat per ser consellers, davant l'increment del risc de reiteració delictiva després de la voluntat independentista expressada pel nou president.

En un acte divulgat ahir, el magistrat del Suprem considera que la petició de sortir de la presó, on estan en presó preventiva des del març, que li han fet Rull i Turull, no ha de ser atesa perquè persisteix el perill de reiteració delictiva que el va portar a adoptar aquella resolució, al qual se suma també el perill de fugida.

El risc de reiteració delictiva fins i tot s'incrementa, diu Llarena, davant la pública expressió feta pel nou president, Quim Torra, d'impulsar la república independent catalana il·legalment declarada. D'aquesta manera, no podran prendre possessió i exercir com a consellers del nou Govern català.

El jutge recorda en el seu acte que fa només cinc dies que la sala que revisa els recursos contra les seves decisions al Suprem, la Sala d'Apel·lació, va rebutjar la sortida en llibertat dels dos recurrents, i afegeix que des d'aleshores no hi ha hagut una modificació dels paràmetres bàsics d'avaluació del risc de reiteració delictiva.

Per al magistrat, «un eventual retorn dels processats» al Govern català «no només no esvaeix o mitiga el risc de reiteració delictiva que tracta de conjurar-se, sinó que ho potencia, encara més quan el president que pretén designar-los ha exterioritzat la seva voluntat i determinació d'impulsar la república independent il·legalment declarada».

Rull i Turull, que neguen la seva voluntat de reiterar en el delicte, van argumentar en el seu recurs que si no complissin aquesta promesa el jutge sempre podria tornar a ordenar el seu ingrés a la presó. Però Llarena respon negativament perquè no està disposat a permetre els perjudicis que es derivarien de l'incompliment, inclosa la possibilitat que els dos exconsellers es fuguessin.

Sobre aquest risc de fugida, el jutge recorda que la Sala d'Apel·lacions ja ha fet dir que la fugida dels excompanys de gabinet dels processats constitueix un precedent negatiu per a Rull i Turull i que tots dos disposen d'una estructura organitzativa que els dóna suport, i de contactes internacionals.

Aquests elements «han permès als que ja s'han fugat mantenir una aparença de vida normalitzada fora d'Espanya», assenyala Llarena. L'instructor torna a recordar que Rull i Turull estan processats per haver format part d'una trama de polítics secessionistes «que, des de la seva majoria d'escons al parlament, van designar un president del Govern de la Generalitat de Catalunya que executés iniciatives legislatives de fragmentació territorial» contràries a la Constitució, «buscant amb això forçar l'Estat a acceptar la situació de fet il·legalment creada».

Turull i Rull van impulsar «l'execució del pla d'independència, aprofitant per a això les funcions executives que, com a consellers, tenien en l'anterior Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya, fins que van ser cessats amb ocasió de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola», recorda el jutge.

Recurs de Ciutadans

Ciutadans presentarà avui un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar la nul·litat de la presa de possessió de Quim Torra com a president de la Generalitat, per no haver-se compromès a acatar la Constitució i l'Estatut al prometre el càrrec. En roda de premsa, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha avançat que la seva formació demanarà a més al TSJC que adopti mesures cautelars, perquè el tribunal es pronunciï immediatament en els pròxims dies i no es dilati en el temps la resolució del recurs.

Carrizosa va argumentar que el president de la Generalitat «no va respectar un tràmit fonamental» en la presa de possessió del seu càrrec com és el «jurament o promesa de complir» amb la Constitució i l'Estatut de Catalunya, que segons el seu parer implica a més «respectar a tots els catalans».

«El que demanem és que Torra digui explícitament si acata la Constitució i l'Estatut, que és una exigència legal per a qualsevol ciutadà», va esgrimir. A més, el dirigent de la formació taronja considera que el president català ja ha donat suficients proves que no té intenció d'acatar l'ordenament jurídic vigent amb el seu anunci «explícit» d'implementar la «república». Es dóna el cas que el seu predecessor, l'expresident català Carles Puigdemont, tampoc va acatar la Carta Magna i l'Estatut en la seva presa de possessió, però en aquell temps el TSJC no va admetre a tràmit un recurs per la via penal.

Europa: «És un assumpte intern»

La Comissió Europea (CE) va indicar ahir que el nomenament dels consellers, bloquejat per la falta de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és un assumpte «d'ordre intern» i que no hi ha competència europea en aquest àmbit.

«La posició de la CE és coneguda. No hi ha competència europea, és de l'ordre intern constitucional i jurídic espanyol», va dir ahir en la roda de premsa diària de la institució el portaveu-cap comunitari, Margaritis Schinas.