Alemanya torna a rebutjar el delicte de rebel·lió

En una decisió adoptada ahir, en resposta a una petició de la fiscalia del 9 de maig perquè fos detingut de nou, la cort reitera explícitament la seva postura del 5 d'abril, quan va considerar «en principi inadmissible» extradir Puigdemont per rebel·lió.

Aquell 5 d'abril, Puigdemont -que havia estat detingut en entrar a Alemanya el 25 de març- va ser posat en llibertat amb fiança de 75.000 euros, mentre se seguia el procés d'extradició pel càrrec de malversació de fons.

La justícia espanyola va demanar la seva extradició pels delictes de rebel·lió i de malversació de fons públics per la seva implicació en el procés independentista de Catalunya i en concret en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017.

La Fiscalia alemanya, amb noves informacions rebudes de la justícia espanyola, va presentar el passat 9 de maig una nova sol·licitud per a la detenció de Puigdemont.

En aquest escrit, la Fiscalia sol·licitava la detenció de nou per considerar que la possibilitat d'una eventual extradició per rebel·lió augmentaria el risc de fuga.

Però el tribunal alemany va rebutjar ahir la sol·licitud per detenir Puigdemont en considerar a més que les noves informacions no donen motiu per tornar a plantejar el càrrec de rebel·lió.

«Des del punt de vista del tribunal, en el marc del procés no hi ha hagut ni en la base probatòria ni en la consideració jurídica dels fets un canvi significatiu que porti a un canvi de la postura que va quedar reflectida en la decisió del 5 d'abril del 2018», va afirmar ahir aquest tribunal.

No es compleixen les condicions

La cort insisteix que no es compleixen les condicions per veure tipificat el delicte d'alta traïció, que correspondria en la legislació alemanya amb el de rebel·lió. «Les informacions addicionals sobre fets concrets no canvien res en això», segons aquesta resolució.

L'Audiència també rebutja considerar el delicte de pertorbació de l'ordre públic, ja que Puigdemont no pot ser responsabilitzat personalment de fets que poguessin constituir aquest delicte.

Per això, l'ordre de detenció contra Puigdemont a Alemanya segueix limitada al càrrec de malversació de fons públics. En la seva decisió del 5 d'abril, l'Audiència va assenyalar que els actes de violència registrats en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre, «per la seva naturalesa, extensió i efecte» no tenien capacitat per «sotmetre el Govern a una pressió tal que s'hagués vist obligat a capitular davant les exigències dels violents».

S'espera ara que la fiscalia alemanya formalitzi una nova petició d'extradició pròximament, que inclogui de nou el delicte de rebel·lió. La portaveu i fiscal primera de Schleswig-Holstein, Wiebke Hoffelner, va subratllar en declaracions a Efe que en l'escrit de sol·licitud d'admissibilitat per a l'extradició de Puigdemont que està preparant la Fiscalia no s'està copiant «al peu de la lletra» la seva anterior petició del 9 de maig.

Hoffelner va assenyalar que en la decisió d'ahir de l'Audiència, rebutjant un nou ingrés a la presó de Puigdemont, la cort exposa també «per què ho veuen d'una altra manera». «Naturalment, hem d'analitzar encara aquests motius», cosa que requerirà un temps addicional per a la seva argumentació. Va afegir que en el nou escrit, a punt per presentar-lo «aviat», «amb seguretat encara hi haurà canvis», va subratllar la fiscal.

En tot cas, va afegir, no és d'esperar que la Fiscalia presenti un nou escrit a l'Audiència fins a finals d'aquesta setmana.

Nou intent

Precisament, ahir mateix la Fiscalia de Schleswig-Holstein va anunciar que sol·licitaria a l'Audiència Territorial d'aquest land alemany l'extradició a Espanya per rebel·lió de l'expresident català Carles Puigdemont, després d'examinar els nous documents presentats per la justícia espanyola.

El penalista Nikolaos Gazeas, docent de la Universitat de Colònia que va comentar reiteradament el cas Puigdemont en diversos mitjans, va dir ahir a Efe que si no es presenten nous arguments, el desenllaç més probable és que es rebutgi l'extradició per rebel·lió i s'ordeni el lliurament per malversació.

«Si la fiscalia no presenta arguments nous, i crec que és poc probable, és d'esperar que l'extradició per rebel·lió sigui rebutjada», va dir Gazeas. L'expresident català va ser detingut el 25 de març passat, després d'entrar a Alemanya per la frontera amb Dinamarca, i va ingressar aquell mateix dia a la presó de Neumünster, a l'esmentat estat federat.

Uns dies després, la Fiscalia va abonar en tots els punts la petició dels seus homòlegs espanyols, que sol·licitaven la seva extradició per rebel·lió i malversació de fons, a l'hora que va determinar que seguís a la presó per existir risc de fuga.

A principi d'abril, l'Audiència del land va desestimar el càrrec de rebel·lió, va demanar informacions addicionals sobre el de malversació de fons i va dictaminar la posada en llibertat de Puigdemont amb fiança de 75.000 euros.

Catalá demana calma

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar ahir que la decisió de la Justícia alemanya de rebutjar incloure el delicte de rebel·lió en l'entrega a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no es tracta d'una decisió final», per la qual cosa va cridar a respectar els temps i les resolucions judicials.

Als passadissos del Senat, Catalá va ser preguntat per la decisió del Tribunal Superior de l'Estat alemany de Schleswig-Holstein de reiterar el seu rebuig provisional a incloure el delicte de rebel·lió, a la qual va respondre posant en valor que la Fiscalia alemanya sí que demana incloure el delicte de rebel·lió i incloure la petició de presó provisional, per la qual cosa «assumeix» els plantejaments de la justícia espanyola.

Nova declaració de béns

D'altra banda, el líder de JxCat, Carles Puigdemont, va presentar ja una nova declaració de béns com a expresident català després de l'advertència del Ministeri d'Hisenda, amb la qual cosa es va poder conèixer que va tenir una variació patrimonial de 3.723 euros durant la seva etapa de president de la Generalitat.