Catalá: «No em consta que Torra hagi comès cap delicte»

Catalá també ha dit que la denegació de l'euroordre contra tres consellers del Govern Puigdemont per part de la justícia belga és un assumpte judicial en el qual no entren els governs i no ha volgut valorar el fons de l'assumpte. Ara bé, ha dit que no sap si el Suprem encara té capacitat per arreglar els problemes de forma al·legats per la justícia belga, i ha explicat que li consta que el Suprem va pretendre, amb la interlocutòria de processament, arreglar aquests problemes, incorporant en la segona euroordre tota la informació derivada de l'Audiència Nacional espanyola, que va emetre la primera euroordre. "La percepció és que s'havia fet correctament, però no ho ha entès així el tribunal belga", ha dit.

Aquesta situació l'ha fet tornar a reflexionar sobre la coordinació de les justícies europees, que estan "cridades a coordinar-se i fomentar la confiança mútua". Així, ha constatat que "el model concret dissenyat i basat en la confiança i la reciprocitat no funciona tant àgilment com es pretenia, potser convé revisar-lo". "Si volem llibertat de moviments, també hi hauria d'haver més agilitat en la col·laboració judicial, i aquest cas posa de relleu problemes d'interpretació, aplicació i reconeixement recíproc, i pot ser una bona experiència per aprendre, per promoure alguna reforma que estudiarem al consell de ministres de justícia europeu.

Digitalització del dret

Catalá ha fet aquestes declaracions després d'inaugurar el quart Congrés Internacional de Dret Digital, al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). El ministre ha destacat el paper de Barcelona en innovació tecnològica i ha remarcat la importància del nou reglament europeu de privacitat en les noves tecnologies. El ministre ha admès les dificultats per digitalitzar els jutjats, però ha assegurat que el sistema està millorant. També ha remarcat que els advocats tenen un paper important en aquesta digitalització, perquè estan prop de la societat i vetllen pels drets fonamentals dels ciutadans.

Coincidint amb el Dia Internacional d’Internet i la Societat de la Informació, aquest dijous i divendres se celebra a la seu de l'ICAB aquest congrés, coorganitzat amb ENATIC-UAB. Es tracta de la cita anual de referència per a tot el sector i tots els operadors relacionats amb el dret digital, i servirà per posar en comú coneixements, experiències i novetats en relació a la transformació digital de l’advocacia i la seva repercussió social.

Durant aquesta trobada s’abordaran els principals temes i novetats d'interès relacionats amb el dret digital, posant especial èmfasi en el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que serà d’obligat compliment des del proper 25 de maig, i en el paper del Delegat de Protecció de Dades (DPD), figura emergent que hauran de designar les empreses i entitats que tinguin entre la seva activitat principal el

tractament d’informació personal o sensible. L'ICAB ha denunciat l'intrusisme professional que es dóna en l'àmbit de la protecció de dades per part de moltes empreses, cosa que afecta els advocats especialitzats en la matèria. Així, han remarcat la importància que aquests delegats tinguin amplis coneixements en dret administratiu.

Precisament, una de les conferències més destacades del programa versarà sobre la incidència del RGPD, de la mà de Jesús Rubí Navarrete, adjunt a la direcció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Una altra de les taules rodones remarcables és la de ciberdelinqüència i ciberseguretat, amb la presència d'Eloy Velasco, magistrat de l'Audiència Nacional espanyola, i Elvira Tejada, fiscal de sala del Tribunal Suprem i coordinadora contra la criminalitat informàtica.

També es posarà el focus en la transformació digital de l’advocacia, tant dels advocats com del dret en si. En aquest sentit, s’incidirà en la necessitat de capacitació o certificació professional, els drets digitals de la ciutadania, la ciberseguretat i els delictes informàtics, el Legaltech (l’aplicació de la tecnologia en la prestació de serveis legals) i el Blockchain (la tecnologia base de la criptoeconomia), entre d'altres.

La Comissió de Transformació Digital ha recordat que hi ha una manca de regulació en la vida digital. De fet, ha constatat que l’ordenament jurídic actual no està degudament adequat per resoldre amb garanties els problemes derivats de l’ús de les noves tecnologies, les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria instantània, com poden ser els delictes d’odi, el ciberassetjament, la privacitat d’Internet, les compres en línia, la intromissió en la intimitat de les persones o les estafes virtuals, entre d’altres.

Tenint en compte que les relacions jurídiques en entorns digitals van en augment de manera exponencial, l’ICAB considera primordial l’adaptació tant de l’ecosistema jurídic (legislació i administració de justícia) com dels diferents operadors del sector legal (advocats, notaris, advocats de l’estat, registradors o procuradors) al nou paradigma, cada cop més digitalitzat i a escala global.

Quant a la legislació del dret digital, el Col·legi reitera que cal anar més enllà de les jurisdiccions estatals i apostar per una regulació transfronterera unificada que permeti la resolució dels conflictes digitals a nivell internacional.

En relació a l’administració de justícia, l’ICAB aposta per una transformació digital de 360 graus, amb l’impuls de la seu electrònica, la potenciació dels expedients electrònics, una xarxa europea compartida i centralitzada de casos, la potenciació de les videoconferències i l’adaptació tecnològica dels jutjats, entre d’altres mesures.

Pel que fa a l’adaptació dels professionals del dret, l’ICAB veu imprescindible invertir en la formació i la capacitació continua dels seus col·legiats, tant pel que fa a les habilitats digitals com a l’especialització jurídica. També valora la investigació i la innovació constants per impulsar la modernització tecnològica del sector legal. L’objectiu, en tots els casos, ha de ser garantir a tots els usuaris de la xarxa l’accés a la informació, els seus drets i la seguretat jurídica, també en l’entorn digital, perquè siguin conscients tant dels avantatges com dels riscos que comporta l’ús de dispositius electrònics i d’Internet.

Durant l’esdeveniment es procedirà a la lectura d’una declaració per la garantia dels drets digitals de la ciutadania i s’homenatjarà l’advocat Antonio Garrigues Walker.

Així mateix, en el marc del sopar de gala del congrés es durà a terme el lliurament dels premis ENATIC de Dret Digital, en reconeixement als professionals i entitats que han destacat en la matèria.

A la inauguració hi ha participat, a més de Catalá, la degana de l’ICAB, Maria Eugènia Gay; la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia de la Generalitat, Rosa Anna Castillo; el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello; i el diputat de la Junta de Govern de l’ICAB i president d’ENATIC, Rodolfo Tesone.

En el seu discurs d'inauguració, Tesone ha llegit un text pronunciat fa set anys en el mateix congrés sobre la importància de les noves tecnologies en el dret, text que segueix vigent.

Per la seva banda, Pisarello ha dit que Barcelona ha de liderar la transformació tecnològica de la societat i la reflexió perquè l'estat de dret pugui regular també aquesta revolució.