El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va proposar ahir «actualitzar» en el Codi Penal el delicte de rebel·lió perquè pugui ser aplicat als «responsables polítics que utilitzen la seva posició per subvertir l'ordre constitucional». Sánchez va explicar als Desayunos de TVE que el delicte de rebel·lió tipificat el 1995 està vinculat a cops militars i que «no es correspon al tipus de rebel·lió soferta aquests últims mesos» per part del Govern català, fet pel qual ha defensat que s'ha d'adaptar a la «defensa d'un bé jurídic com la Constitució» front els «fets inimaginables fa anys» dels secessionistes catalans.

El líder socialista ha dit que, si el Govern planteja aquesta reforma del Codi Penal, el PSOE li donarà suport, i que, si no, serà el seu grup parlamentari qui la porti al Congrés. Un dia després de la seva reunió a Moncloa amb Rajoy per abordar la situació després de la investidura de Quim Torra, Sánchez s'ha mostrat convençut que el desafiament secessionista serà «llarg» i es prolongarà durant «molts anys», i no ha descartat intervenir TV3 i els Mossos si cal tornar a aplicar el 155: «caldria contemplar tots els escenaris, aquests també», va dir.

Després d'advertir Torra i Carles Puigdemont que, si trenquen la legalitat, es trobaran amb el «mur» de l'Estat de dret, ha considerat també essencial que es reveli a Europa la «veritable cara xenòfoba del secessionisme a Catalunya».

«Tints xenòfobs»

Pel que fa a això, va afirmar que li agradaria que el president del Govern central, Mariano Rajoy, i el líder de Cs, Albert Rivera, fessin com ell i expliquessin a la UE que el moviment que lidera l'expresident Carles Puigdemont té els mateixos «tints xenòfobs i supremacistes» que els d'altres països europeus. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, acudirà avui a la reunió que té amb el president del Govern, Mariano Rajoy, amb l'exigència que «rectifiqui» i mantingui el 155 a Catalunya.

Serà la primera vegada que tornin a veure des del passat 28 de desembre quan es van reunir per parlar dels resultats de les eleccions catalanes, encara que després van conversar per telèfon en dues ocasions, una el 8 de gener, també sobre la crisi catalana, i una altra , al març, dels Pressupostos, just abans que el Consell de Ministres aprovés el projecte dels comptes públics.

Però no han tornat a tocar el tema de Catalunya en els últims quatre mesos, segons ha retret aquests dies Rivera a Rajoy, escenificant un distanciament que va culminar la setmana passada quan el president del partit taronja va donar per trencat l'acord sobre el suport de Cs a l'aplicació del 155.

Un suport que li va retirar, com va justificar Rivera, per no recórrer el vot delegat de Carles Puigdemont i Antoni Comín, possibilitant d'aquesta manera la investidura de Torra, i no vigilar de prop els secessionistes.No obstant això, l'endemà passat, Rivera va demanar al PP i al PSOE seguir «junts» per continuar aplicant el 155 fins que hi hagués una declaració «explícita» de Joaquim Torra -que demà serà investit president de la Generalitat- respectant el marc legal. Amb aquesta idea es presentarà Rivera a les 9,30 al Palau de la Moncloa i insistirà a Rajoy en què el que cal decidir ara és com, quan i sobre quines competències aplicar la Constitució a Catalunya.Segons ha dit, no en té prou amb el compromís de Rajoy i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, de reactivar el 155 si es creaven estructures polítiques paral·leles o es produïa una fallida institucional, com van pactar en la trobada que van tenir ells ahir.