El Govern central prepara una presa de possessió «constitucional» per al president de la Generalitat, Quim Torra, i podria celebrar-se aquesta setmana, ara que el Rei ja ha signat el decret de nomenament. Una vegada publicat el nomenament, la presa de possessió haurà de celebrar-se abans de cinc dies, i les citades fonts apunten al fet que podria ser abans de divendres.

Fins que no hi hagi presa de possessió el nomenament no serà efectiu, tenint en compte que la Llei de la Presidència indica que «el nomenament del president es publica en el DOGC i té efectes a partir de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament» pel Rei.

En virtut de l'article 155 de la Constitució, l'organització de l'acte recau en el Govern central, que és qui té ara les regnes de la Generalitat, i l'Executiu de Mariano Rajoy s'assegurarà que tot es durà a terme segons la legalitat democràtica vigent.

Les citades fonts assenyalen que no es descarta que hi assisteixin membres del Govern central i que se seguiran respectant els símbols propis de Catalunya: tant en els actes de presa de possessió d'Artur Mas com en el de Carles Puigdemont només hi havia una bandera catalana i no es va col·locar cap bandera espanyola ni el retrat del Rei.

Fins que se celebri la presa de possessió, Torra «estarà sota supervisió del Govern central» i no tindrà plena autonomia, tenint en compte que la direcció de la Generalitat seguirà estant en mans de Rajoy fins que es configuri un Govern que es comprometi a respectar la legalitat vigent.

Mentrestant, el president electe de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que, per prendre possessió del càrrec, repetirà la fórmula que va fer servir el seu predecessor, Carles Puigdemont, qui el 2016 va evitar tota referència a la Constitució i al Rei.

La fórmula de Puigdemont

«Utilitzaré la mateixa fórmula que Puigdemont», va assenyalar Torra. En l'última presa de possessió del 2016, Puigdemont va agafar el relleu d'Artur Mas i va respondre afirmativament a la pregunta que li va formular la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell: «Promet complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament?».

Una fórmula en la qual es va obviar la Constitució, el Rei -no hi va haver ni el quadre- i l'Estatut d'Autonomia, en contra del que s'havia fet fins aleshores. Aquell episodi va acabar als tribunals, encara que no va tenir conseqüències: Unió Cívica Espanyola-Partit per la Pau va denunciar que Puigdemont no prometés o jurés lleialtat al Rei i a la Constitució, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar la querella.

El president del Parlament, Roger Torrent, va comunicar abans- d'ahir, per escrit al Rei la designació de Torra com a president de la Generalitat després de ser investit en segona votació, per majoria simple, gràcies als vots a favor de JxCat i ERC i les quatre abstencions de la CUP.

Torrent va declinar demanar una reunió amb el cap de l'Estat per comunicar-li en persona la investidura de Torra al·legant que aquesta tradició protocol·lària instaurada pel rei Joan Carles durant la seva etapa amb els presidents dels Parlaments autonòmics de Catalunya, País Basc i Galícia no ha estat heretada pel rei Felip.

Quan Puigdemont va ser nomenat cap del Govern al gener del 2016, Felip VI no va rebre la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que havia sol·licitat la trobada. En el seu lloc, el rei Felip va remetre un missatge a la Cambra catalana per demanar-li que li transmetés per escrit, i no personalment, la comunicació oficial sobre la investidura.

Una vegada que Torra prengui possessió, podrà designar el seu nou Govern, en el qual ja ha anunciat que oferirà restituir en el càrrec alguns dels consellers cessats en aplicació de l'article 155 de la Constitució. També els directors generals i, fins i tot, l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero.

L'Advocacia i els nomenaments

Això ha provocat que l'Advocacia de l'Estat ja estigui estudiant totes les hipotètiques decisions que pugui prendre el nou president de la Generalitat que puguin implicar il·legalitats, per recórrer-hi de forma immediata en els tribunals. Així, una de les possibilitats que estudia és que Torra nomeni per al seu govern a persones que es troben actualment a la presó o fugides de la justícia

Segons fonts de l'Executiu, els serveis jurídics de l'Estat s'han posat mans a l'obra després del discurs d'investidura de Torra, en què ha assegurat que recuperarà entre altres assumptes, les 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional .

A més, l'Advocacia analitza la possibilitat que el president català, elegitdesprés de ser designat per Puigdemont, nomeni com a consellers o en llocs de confiança fugits de la justícia o dirigents catalans que es troben empresonats.

L'objectiu és recórrer de manera immediata contra qualsevol decisió del nou Govern que no s'ajusti a la legalitat. Sobretot tenint en compte la declaració d'intencions realitzada per Torra de fixar-se com a objectiu la republica catalana, recuperar les lleis suspeses pel Constitucional i de tornar als seus llocs tots els cessats pel Govern de Mariano Rajoy en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.