La majoria independentista de la Mesa del Parlament (JxCat i ERC) va acordar ahir que la Cambra catalana presenti una querella per presumpta prevaricació contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, malgrat les reticències que van expressar els lletrats sobre la seva viabilitat.
En una reunió extraordinària de la Mesa, el president del Parlament, Roger Torrent, va plantejar aquesta iniciativa després que Llarena prohibís a Jordi Sànchez sortir de la presó per participar en el ple de la seva investidura com a president, que havia de celebrar-se ahir i que va ser finalment desconvocat. La proposta la van avalar JxCat i ERC, que tenen majoria a la Mesa, mentre que els Comuns comparteixen la idea però han recomanat optar per altres vies pels «dubtes jurídics» que tenen; PSC i Ciutadans van votar en contra (CUP i PPC no tenen dret a vot).
De la querella, que es planteja interposar contra Llarena però també està oberta a tots els magistrats de la Sala Penal del Suprem, es va encarregar ja als serveis jurídics del Parlament, malgrat que aquests van mostrar les seves reticències.
Segons fonts parlamentàries, els lletrats van expressar de forma verbal «diverses objeccions respecte a la viabilitat» que el Parlament com a institució presenti una querella per prevaricació contra un magistrat del Suprem.
Ciutadans, segons fonts del grup, va advertir que es tracta d'una querella «temerària» i es va oposar al fet que es puguin destinar recursos públics al que considera que és «l'interès d'un particular» (Jordi Sànchez), a l'hora que ha advertit del risc d'incórrer en un delicte de malversació, cosa que comparteix també el PPC.
La portaveu de Catalunya En Comú-Podem, Elisenda Alamany, va expressar el suport de la seva formació a la querella que el Parlament presentarà contra el jutge Pablo Llarena com a resposta «a la deriva autoritària de l'Estat i els seus tribunals» i a «la regressió de drets i llibertats que pateix Catalunya».
Si bé l'oposició va qüestionar dins de la reunió de la Taula que la querella respongui a un interès públic, JxCat i ERC defensen que és per «l'interès de tots els diputats», ja que consideren que el Parlament com a tal «està perjudicat» per les decisions del jutge Llarena.
Queixes de la cúpula judicial
La cúpula judicial catalana veu la querella del Parlament contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, acordada aquest divendres per la Mesa amb el vot de les forces independentistes, com una «confrontació màxima» entre institucions, i un pas que dificulta l'entesa i la concòrdia i que probablement no tindrà gaire recorregut judicial. Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van mostrar el seu malestar per la decisió del legislatiu, mentre que fonts de la fiscalia li van treure importància i tampoc preveuen gaire èxit a la querella.
El president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús María Barrientos, va advertir que «ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s'escudi en els vots, està per sobre de la llei», fet que suposa «el primer indicador democràtic d'un Estat».
En la seva intervenció a l'acte de jura dels 17 nous jutges destinats a Catalunya, Barrientos es va referir al «complex moment polític que viu Catalunya» i els ha recordat el seu paper de «garants» de la submissió de «tots, també de les institucions, a la legalitat constitucional».
En aquest sentit, va proclamar que «tan sotmès» a l'imperi de la llei es troba «el més alt dignatari com l'últim a arribar a la ciutadania», cosa que segons la seva opinió suposa «el primer indicador democràtic d'un Estat i l'únic marc que assegura una convivència pacífica».
L'AMI a Vidreres
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) dona suport a la querella que ha tirat endavant la mesa del Parlament contra el jutge Pablo Llarena, per impedir que Jordi Sánchez pugui optar a la presidència de la Generalitat. Des de l'associació van deixar clar que els «sembla bé», perquè consideren que «s'estan vulnerant els drets bàsics» de Sánchez. El president de l'AMI, Josep Maria Cervera, però, va evitar pronunciar-se sobre qui ha de ser el candidat a liderar un nou Govern, tot i que va deixar clar que donaran suport al candidat que esculli el Parlament.
