El jutge del cas del Tribunal Suprem Pablo Llarena estudia presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg sobre la negativa dels jutges alemanys de lliurar l´expresident català Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió.

En últim terme, el que el jutge espanyol plantejaria és com han d´interpretar-se les normes que regulen les ordres internacionals de detenció a la UE, cosa que, indirectament, podria suposar qüestionar si han estat correctament aplicades aquestes normes pels jutges alemanys, o bé preguntar quines són les accions que ell pot prendre després de la decisió alemanya. La presentació d´una qüestió prejudicial podria deixar Puigdemont en la situació en la qual estava abans del seu processament i immediata petició d´entrega, perquè l´ordre podria quedar en suspens provisional, segons fonts del Suprem.

És a dir, hi ha la possibilitat que aquesta iniciativa deixi aparcada temporalment l´acció penal contra Puigdemont mentre la resta del procés continua. El magistrat de l´alt tribunal, que va emetre una ordre internacional de detenció contra Puigdemont en què sol·licitava la seva entrega a Espanya pel delicte de rebel·lió, reaccionaria així a la negativa d´un tribunal alemany d´extradir a Espanya el reu per aquest delicte.

En tot cas, aquesta negativa no ha estat notificada al Tribunal Suprem, per la qual cosa l´eventual decisió del jutge es farà esperar, almenys, fins que s´hagi complert aquest tràmit.

Segons fonts del Suprem, el que Llarena estudia fer és preguntar al màxim organisme judicial de la Unió Europea, el TJUE, com interpretar la legislació marc relativa a l´ordre de detenció europea i als procediments d´entrega entre estats membres. Les mateixes fonts no han concretat quins seran exactament els dubtes que plantejarà el jutge.

La qüestió prejudicial consisteix en una consulta formal d´un jutge de qualsevol país membre de la UE al Tribunal de Justícia de la Unió Europea quan té dubtes sobre com ha d´aplicar-se una norma comunitària.

L´Audiència Territorial de Schleswig-Holstein (nord d´Alemanya) va descartar ahir el delicte de rebel·lió en el procés d´extradició a Espanya de l´expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, mentre estudia el lliurament per malversació de fons públics.

L´expresident català va sortir en llibertat amb fiança aquest divendres des de la presó de Neumünster, al nord d´Alemanya, on va ingressar el passat 25 de març després de ser detingut en aplicació de l´euroordre dictada per Espanya.

«Accions pertinents»

La Fiscalia de l´Estat estudia, igual que el magistrat del Suprem Pablo Llarena, la possibilitat d´acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, perquè aclareixi la negativa dels jutges alemanys de lliurar Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió.

«La Fiscalia estudiarà l´eventual possibilitat d´exercitar les accions pertinents per a la protecció i defensa de l´ordre jurídic europeu davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea», assenyala en una nota la Fiscalia General de l´Estat.

També el jutge del cas del procés independentista al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, estudia presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE de Luxemburg sobre la negativa dels jutges alemanys de lliurar Puigdemont.

La qüestió prejudicial consisteix en una consulta formal d´un jutge o, en aquest cas, un fiscal de qualsevol país membre de la UE al Tribunal de Justícia de la Unió Europea quan té dubtes sobre com ha d´aplicar-se una norma comunitària.

En la seva nota, la fiscalia recorda que la normativa europea assenyala que les autoritats d´un país de la UE al qual es reclami una entrega s´han de limitar a «un suport pràctic i administratiu», de manera que sembla al·ludir a la possibilitat que els jutges alemanys hagin anat més enllà de les seves funcions en la gestió de l´assumpte. «Cal destacar que el Considerant de Decisió Marc de 13 de juny de 2002 relatiu a l´ordre de detenció europea i als procediments d´entrega entre Estats membres disposa que la funció de les autoritats centrals en l´execució d´una ordre de detenció europea ha de limitar-se a un suport pràctic.