La decisió del Tribunal Regional Superior (OLG) de Schleswig-Holstein (Alemanya) de deixar en llibertat sota fiança de 75.000 euros a l'expresident català Carles Puigdemont a l'apreciar que la seva extradició no és possible en base a un delicte de rebel·lió, obre la porta a un escenari de múltiples conseqüències. A continuació s'exposen set claus a tenir en compte després de la seva posada en llibertat:

1.- Per què Puigdemont queda en llibertat sota fiança i quan sortirà?

El Tribunal Regional Superior (OLG) de l'estat federat Schleswig-Holstein, al nord d'Alemanya, considera que la imputació del delicte de rebel·lió pel qual va ser processat Puigdemont a Espanya és "inadmissible" i precisa que el risc de fuga del líder independentista es redueix.

L'expresident de la Generalitat de Catalunya dormirà aquest dijous encara a la presó de Neumünster, on es troba des del 25 de març quan va ser detingut al nord d'Alemanya procedent de Finlàndia. Podrà sortir un cop aboni els 75.000 euros de fiança que li imposa el tribunal alemany.

2.- ¿Segueix endavant el procés sobre el lliurament de Puigdemont a Espanya?

Sí. Tot i que la Justícia alemanya va descartar el delicte de rebel·lió, el procés sobre el lliurament de Puigdemont a Espanya segueix endavant sobre la base del delicte de malversació de fons públics, inclòs també en l'ordre de detenció europea dictada pel Tribunal Suprem. En el seu comunicat, el tribunal alemany explica que "per decidir si es produeix aquest lliurament cal aclarir circumstàncies i tenir més informació".

3.- Per què el tribunal alemany no aprecia delicte de rebel·lió?

EL OLG de Schleswig-Holstein considera que el delicte d'alta traïció, comparable a Alemanya al de rebel·lió, no es compleix en aquest cas perquè "no s'aprecia la característica de 'violència'".

4.- Què suposa que la Justícia alemanya no apreciï rebel·lió?

En cas que el tribunal alemany decideixi en els propers dies lliurar a Puigdemont a Espanya, la Justícia d'aquest país no podrà jutjar pel delicte de rebel·lió, el més greu que se li imputa, castigat amb fins a 30 anys de presó.

El magistrat que instrueix la causa de l' 'Procés', Pablo Llarena, va retirar al desembre una primera euroordre de detenció contra el polític, que es trobava en aquell moment a Bèlgica, precisament per evitar que les autoritats d'aquest país reduïssin la possibilitat de jutjar per tots els delictes imputats, inclòs el de rebel·lió.

5.- Quan se sabrà si Alemanya lliurament a Puigdemont a Espanya?

El Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein ha de prendre la decisió, però no hi ha un termini determinat. La normativa que regula l'euroordre no fixa límits de temps a la decisió judicial, però sí que estableix un termini recomanat de 60 dies (ampliable a 90 en casos excepcionals) que sol complir-se. La mitjana se situa en 48 dies.

6.- Pot el Govern alemany vetar el lliurament?

Els advocats alemanys de Puigdemont van confiar la setmana passada en què el Govern alemany "no consenti l'extradició" en considerar "les acusacions injustificades". No obstant això, experts aclareixen que, a diferència del que passa en un procés d'extradició tradicional, davant d'una euroordre el Poder Executiu no intervé en cap cas.

"Seria un gravíssim il·lícit que donaria dret a que Espanya demandés a Alemanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És una situació impensable", exposa Araceli Mangas, catedràtica de Dret Internacional de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). El també docent de la Universitat Autònoma Antonio López Castillo coincideix en la postura i assegura que l'euroordre "rau en el principi de mútua confiança".

7.-¿Puede canviar la decisió del tribunal altra instància alemanya?

Els advocats de Puigdemont a Alemanya van recórrer ia la sol·licitud de lliurament a Espanya de la Fiscalia confiant en "una anàlisi independent i apropiat del Tribunal Regional Superior de Schleswig", però els experts veuen improbable un canvi de postura en una situació regular.

"L'única cosa que podria donar possibilitat d'empara davant del Tribunal Suprem o el Constitucional és que en el procediment hagués una violació de drets fonamentals per part de la Fiscalia o del tribunal, una cosa molt estrany", assegura la catedràtica.