L'expresident del Govern espanyol José María Aznar va assegurar ahir que el que ha passat a Catalunya «no és un episodi més de radicalització del nacionalisme», sinó «un punt i a part, una rebel·lió en tota regla» que no és la primera vegada que passa, però que sempre ho ha fet «amb conseqüències desastroses». Considera que «no queda lloc per a suposar bona fe en les apel·lacions al diàleg» i que no es pot parlar d'això «amb aquells que han protagonitzat la rebel·lió» i van posar les estructures «al servei d'una estratègia insurreccional». Així ho va afirmar durant la clausura del II Fòrum Idees Faes «La Comunitat Valenciana davant el nacionalisme català», en el qual els ponents van analitzar la «pressió nacionalista» i els efectes del procés independentista català en aquesta regió, en què ha lamentat que el nacionalisme «ha tornat a arrossegar Catalunya a una tragèdia». Durant la seva intervenció, el president de la Fundació Faes va rebutjar «compondre retrats apocalíptics de situacions sense solució perquè no serien certs», encara que ha admès que l'actual «és un moment de gravetat especial» perquè s'ha posat a prova la solidesa de l'edifici constitucional, que «està donant mostres més que raonables de solidesa, per més que alguns s'entossudeixin que la Constitució és el problema i la seva reforma la solució». «El problema no és la Constitució, sinó que tots estiguem a l'altura», va apuntar, per alertar que «el fet que la societat espanyola en la seva gran majoria estigui responent amb un sòlid sentit nacional al desafiament independentista» no significa «que hagi conclòs, que hagi estat derrotat ni que pugui endevinar-se un horitzó de normalitat constitucional i cívica per a Catalunya». Per a Aznar, «l'intent insurreccional que persisteix» en aquesta comunitat allunya Espanya de l'objectiu del país de mantenir-se «en el grup que encapçali les millors democràcies, les economies més consistents i competitives, les societats més dinàmiques i creatives».

Compara l'ANC i Maduro

L'expresident del Govern Felipe González es va mostrar partidari que es respectin els drets polítics de les persones i prefereix que la gent estigui en llibertat fins que culminin els processos judicials, que també tenen importància, i hi hagi «sentències fermes». «Però el que diu Nacions Unides és un principi de caràcter general, que jo també comparteixo, no aplicable als líders polítics».