La renúncia (incomprensible) de la política, a banda i banda, ha deixat la resolució de la (profunda i llarga) crisi catalana a mans d'un jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que ahir va provocar un nou estremiment nacional amb la decisió de retornar a la presó, preventivament, els exconsellers Jordi Turull -que dijous perdia, com a candidat de JxCat, el debat d'investidura al Parlament-; Josep Rull; Raül Romeva i Dolors Bassa, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Els imputa un presumpte delicte de rebel·lió en tant que els considera membres de la cúpula responsable de la «minuciosa ideació de l'estratègia amb la qual es pretenia imposar la independència al territori [Catalunya]». Llarena pren aquesta determinació perquè observa «un greu risc de fuga», una «natural temptació de fugida» i «menyspreu dels processats per l'acatament de les decisions de l'autoritat judicial», desateses de manera «contumaç i sistemàtica els últims anys». I afegeix: «no s'aprecia en l'esfera psicològica interna» dels cinc empresonats «cap element potent» que faci pensar que faran cas del que els digui.
Suïssa, Finlàndia, Bèlgica
Al matí, transcendia que l'exdiputada i número dos d'ERC Marta Rovira emprenia «el camí de l'exili» cap a Suïssa, «l'única forma» que li queda, diu en una carta adreçada a la militància, d'aixecar-se «en contra del Govern del PP». El magistrat del Suprem també li atribueix el delicte de rebel·lió, que en el pitjor dels casos pot comportar penes de fins a 30 anys de privació de llibertat. L'instructor fa extensible l'acusació a sis altres membres de la cúpula del «procés»: Carles Puigdemont, que ahir es trobava a Finlàndia; Toni Comín, que roman a Bèlgica; l'exconsellera Clara Ponsatí, també fora d'Espanya, i els ja empresonats Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Tretze en total. En cas d'haver comparegut davant l'Alt Tribunal, Rovira hauria corregut la mateixa sort que la resta d'empresonats. De fet, la Fiscalia en va demanar la detenció, que feia extensible a la resta de polítics independentistes encausats que es troben a Espanya (a Puigdemont, Comín i Ponsatí s'hi afegeixen els exconsellers Meritxell Serret Lluís Puig, acusats de delictes de desobediència i malversació). I el Suprem va activar les euroordres, excepte per a l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, a qui Llarena li imputa desobediència.
Les piulades dels empresonats
«He estat empresonat per haver estat lleial al mandat dels que em van escollir com a representant del poble de Catalunya», deia Turull en una piulada emesa des del seu perfil de Twitter pels volts de les set, minuts després que es conegués la decisió del jutge. El presidenciable de JxCat demanava defensar «pacíficament la democràcia i la dignitat». Carme Forcadell manifestava, a la mateixa xarxa social, que té la «consciència tranquil·la» i el «cap molt alt». «Avui ens empresonen físicament», afegia, «però no poden tancar les nostres idees». Dolors Bassa, deixava un més concís «em defensaré, no som delinqüents», i Raül Romeva, assegurava entrar a la presó «amb la consciència molt tranquil·la» i, com l'exconsellera, amb «el cap ben alt». L'extitular de la cartera d'Exteriors del Govern de Puigdemont va ingressar al centre penitenciari d'Estremera, el mateix destí de Rull i de Turull. Bassa i Forcadell ho van fer a la d'Alcalà Meco.
«Vulneració de drets»
En una declaració conjunta, JxCat, ERC, la CUP i els comuns denunciaven «la vulneració de drets civils i polítics» i desdenyaven la decisió del magistrat del Suprem, que va precipitar una nova onada de protestes ciutadanes als carrers de les ciutats catalanes principals. A Girona, els concentrats van tallar la Gran Via de Jaume I, a l'altura de la Subdelegació del Govern central. Des d'Hèlsinki, Carles Puigdemont acusava de nou l'Estat d'«antidemocràtic», de ser «una vergonya per a Europa». La presó preventiva dels cinc exconsellers ha retornat Catalunya a l'estat de xoc.
Fins quan?
