Després d'anys impulsant el desig col·lectiu d'independència entre amplis sectors de la població; després d'haver assajat mobilitzacions massives conformades per centenars de milers d'adeptes; després d'haver convençut als seguidors que ostentaven una legitimitat per a una independència que sabien constitucionalment impossible i coneixent els greus aconteixements que es deriven de la mobilització pública del 20 de setembre; d'impulsar-los a tots que fessin front a l'ampli desplegament de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que tenien ordre judicial d'impedir la votació de l'1-O i que defensessin el recompte de la votació suposa, no ja acceptar el risc d'una violència clarament representable, sinó directament impulsar a una massa ciutadana a que desbordi per la força qualsevol intenció que pugui provenir de l'Estat, tal i com finalment va succeir amb la votació».

Tretze investigats per rebel·lió

Per al jutge del Tribunal Suprem que intrueix la Causa Especial/20907/2017 contra la cúpula del «procés» independentista català, Pablo Llarena, hi ha proves suficients, aportades per la Guàrdia Civil, per imputar el delicte de rebel·lió tipificat en l'article 472 del Codi Penal, que contempla penes duríssimes de presó, a 13 investigats: l'expresident Carles Puigdemont; l'exvicepresident Oriol Junqueras; l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Toni Comín i Clara Ponsatí; la dirigent d'ERC Marta Rovira i els expresidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Als exconsellers Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret, els atribueix delictes de desobediència i malversació de fons (el segon supòsit pot comportar penes de fins a sis anys de presó). Als exmembres de la Mesa del Parlament (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet), un delicte de desobediència, el mateix que pesa sobre les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel. Marta Pascal, Artur Mas i Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, han quedat exclosos de la causa. El magistrat del Suprem imposa també una fiança solidària de 2,1 milions d'euros.

Acusació gravíssima

L'acusació de rebel·lió, gravíssima, es pot imputar a aquells que «s'alcessin violenta i públicament per declarar la independència d'una part del territori nacional o sostreure qualsevol classe de força armada a l'obediència del Govern». La demostració de la suposada existència de violència generada per un moviment que s'ha presentat al món com a pacífic serà la clau que determinarà si el judici, previst per als propers mesos, derivarà en sentències condemnatòries. Sosté Llarena en la interlocutòria de processament, de 69 pàgines, a partir d'un alambinat argument, que «actua violentament qui ho fa de manera violenta, la qual cosa no presenta un contingut típic plenament coincident amb actuar amb violència». Més: diu el jutge que el delicte de rebelió és «tendencial» i d'«intervenció múltiple» i que «és evident» que la «minuciosa ideació de l'estratègia amb la qual es pretenia imposar la independència al territori permet considerar que els principals responsables d'aquests fets» sempre haurien tingut clar que «el procés acabaria recorrent a la utilització instrumental de la força». I afegeix: «el relat dels fets» demostra que aquells que «van realitzar aportacions principals al nucli del fet amb posterioritat al 20 de setembre [data del setge a la comitiva judicial encarregada d'escorcollar la Conselleria d'Economia]» tenien la noció que «el fanatisme violent de molts del seus seguidors havia de desfermar-se». «La persistència en la seva determinació criminal -afegeix-, és mostra de la seva voluntat d'incorporar la utilització de la força al mecanisme per aconseguir una secessió a la que no es volia renunciar».

«Exigible» a Puigdemont

Per tot això, «el delicte que s'analitza» és «plenament exigible» a aquells que «el van incorporar a la seva actuació criminal i van persistir a realitzar aportacions esencials que impulsessin l'ilícit comportament que desplegaven». Un comportament que «és clarament apreciable en el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el vicepresident Oriol Junqueras i en Joaquim Forn». Exposa el magistrat instructor que «en la reunió de coordinació policial del 28 de setembre, els tres van ser informats pels responsables dels Mossos d'Esquadra que la policia autonòmica avaluava un risc greu d'incidents violents» per part «d'un sector de la població particularment mobilitzat» donada la proximitat del referèndum. «Coneixien, a més, la gravetat en què va desembocar la protesta davant de la Conselleria d'Economia» i «la decisió judicial de prohibir la celebració de la votació».

Malgrat tot, argumenta Pablo Llarena en l'extensa interlocutòria, «tenint la capacitat de decidir sobre un referèndum que ells mateixos havien convocat i la capacitat d'aportar els mecanismes de seguretat policial que podien coadjuvar a la contenció de la violència, van preferir ordenar la continuació del procés, cridar la població a la mobilització i a la participació i impulsar el disseny d'un operatiu policial autonòmic compromès amb què les mobilitzacions partidàries de la votació ilegal puguessin enfrontar-se amb èxit a la força policial de l'Estat».

Sànchez i Cuixat, «igual»

En «igual situació» es troben Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, «amb capacitat per mobilitzar centenars de milers de seguidors (...) des dels seus discursos als mitjans i desde múltiples missatges en plataformes digitals amb milers de seguidors», defensa el magistrat, que entén que els dos activistes «van impulsar una massa de força que fes front a l'obligació policial d'impedir la votació, de retirar el material electoral i d'accedir al recompte el dia 1-O». En aquesta línia, Pablo Llarena assenyala «un grup d'encausats» que, amb posterioritat al 20 de setembre, van contribuir a «garantir la realització de la votació, sabedors de l'impuls que altres donaven per tal que la mobilització popular en protegís el desenvolupament».

El «grup» de Rovira

És en aquest grup on el jutge situa Marta Rovira, Jordi Turull, Raül Romeva, Toni Comín, Clara Ponsatí i Josep Rull. A Rovira, per exemple, li atribueix una «participació essencial» al llarg de tot el procés, no només en «la ideació dels mecanismes d'actuació, sinó en l'impuls parlamentari d'una legislació de suport». A Rull l'acusa d'impedir que un ferri carregat d'«integrants dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat (...) pogués atracar al port de Palamós».