La Fiscalia Superior de Catalunya va ordenar incoar diligències d'investigació al candidat de JxCat a presidir la Generalitat, Jordi Turull, per presumptament posar «part important» del seu patrimoni a nom de la seva dona, ja que està sent investigat per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O.
Fonts coneixedores de la investigació van explicar a Europa Press que va fer una donació a la seva dona d'un habitatge i un compte corrent el 8 de juny de 2017. Segons l'escrit del fiscal recollit per Europa Press, Turull pot haver comès un delicte d'alçament de béns del qual també pot ser responsable la seva dona, i que consisteix a ocultar un patrimoni davant un eventual deute.
El fiscal constata que Turull està investigat pel Tribunal Suprem pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació i d'altres, i «no resulta descartable» que hagi de respondre econòmicament si se'n deriven responsabilitats civils.
Negoci de donació
La Fiscalia Anticorrupció va enviar el 15 de març a la Fiscalia Superior un escrit amb documentació sobre la formalització d'un negoci jurídic de donació, pel qual Turull «es va desprendre d'una part important del seu patrimoni» en favor de la seva esposa. «En tals circumstàncies», convertir la seva dona a titular de béns d'ell pot ser delictiu com fixa l'article 257 del Codi Penal, segons el fiscal. La Fiscalia Superior de Catalunya és competent per investigar Turull perquè ja era aforat en la passada legislatura com a diputat del Parlament i segueix sent-ho en l'actual, afegeix, i encarrega les diligències al fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio. Sent diputat Turull, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el va nomenar conseller de la Presidència i portaveu el 14 de juliol.
Turull va realitzar aquesta donació a la seva dona quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja havia obert una investigació contra la llavors consellera de Governació Meritxell Borràs per la licitació d'urnes per l'1-O per desobediència, prevaricació i malversació.
El 8 de setembre, després d'aprovar-se les lleis de desconnexió i convocar-se formalment el referèndum, el TSJC va admetre a tràmit dues querelles presentades per la Fiscalia Superior de Catalunya contra membres de la Mesa del Parlament per l'aprovació de la llei del referèndum i contra el Govern pel decret de convocatòria de l'1-O.
