JxCat té previst proposar el seu diputat i exconseller de Presidència Jordi Turull com el proper candidat a presidir la Generalitat, van explicar a Europa Press fonts coneixedores. La decisió es pren després que ahir s'hagués confirmat la intenció del candidat actual de JxCat, Jordi Sànchez, de deixar l'escó, la qual cosa l'impedeix aspirar al càrrec (a part d'estar a la presó).

El nom de Turull es va acabar imposant a JxCat davant altres candidats que també s'havien tingut en compte, com l'actual portaveu del grup i exalt càrrec del Govern, Elsa Artadi, i el diputat i escriptor Quim Torra. Després dels intents fallits d'investir Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, Turull previsiblement no tindrà problemes per ser investit ja que no està empresonat i pot assistir al ple d'investidura, malgrat investigar-lo el TS pel procés sobiranista. Els dos principals problemes de Turull són que no té el vistiplau de la CUP (aquests vots li són imprescindibles) i que hauria de deixar el càrrec a mig mandat si finalment l'inhabiliten. Perquè Turull sigui candidat, el seu grup ha de proposar-ho oficialment al president de la Cambra, Roger Torrent, en una nova ronda de consultes per buscar el relleu de Sànchez.

La decisió de Jordi Sànchez de renunciar a l'escó en les pròximes setmanes facilita que la setmana que ve, coincidint amb Setmana Santa, es pugui celebrar el ple d'investidura però encara no està garantida l'elecció d'un nou president de la Generalitat.

Després que la defensa de Sànchez hagués traslladat al Suprem la seva intenció de deixar la política per poder sortir de la presó, el nom de Jordi Turull com a candidat alternatiu és el que sona amb més força. Tot i així, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, no dona Turull com a candidat oficial argumentant que «s'ha de debatre i s'anunciarà quan toqui».

Avui a les 12 hores està anunciada la compareixença del president del Parlament, Roger Torrent, que previsiblement obrirà una nova ronda de contactes per passar a la pantalla d'un candidat alternatiu a Sànchez. La investidura, però, encara no està desbloquejada. La CUP manté l'abstenció dels seus quatre diputats i aquesta posició fa necessària la renúncia de Carles Puigdemont i Toni Comín com a diputats.

Camí a la investidura?

L'anunci per sorpresa de Sànchez aplana el camí cap a una investidura que encara no està garantida, tampoc en segona votació. La renúncia de Sànchez no canviarà l'aritmètica parlamentària perquè ja se li permetia votar des de presó. La CUP assegura que manté l'abstenció dels seus quatre diputats, també en segona votació, independentment del nom que es posi sobre la taula perquè lliga l'abstenció a l'acord programàtic de JxCat i ERC que no els satisfà. Una posició que, si no hi ha una nova oferta d'última hora, fa imprescindible que Puigdemont i Comín també abandonin la seva acta de diputat. La CUP insisteix que els dos diputats a Brussel·les haurien de votar a distància malgrat les directrius del Tribunal Constitucional (TC) i han presentat una sol·licitud a la Mesa del Parlament perquè ho estudiï. Una possibilitat que no es contempla per part de JxCat i ERC.

L'avís del jutge

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va advertir el passat mes de desembre a Jordi Turull, que si mentia en els seus propòsits de respectar la llei i de guiar-se per vies constitucionals i reincidia en el delicte, podria tornar a la presó.

Així ho va afirmar el magistrat en la interlocutòria dictada el passat 4 de desembre, pel qual va acordar deixar en llibertat sota fiança de 100.000 euros a l'exconseller de Presidència, Jordi Turull, així com a cinc exconsellers de la Generalitat de Catalunya: Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó.

El jutge recorda en aquest acte que aquests investigats van manifestar en les compareixences que van tenir davant seu, que acataven l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. A més, recordava el magistrat que, encara que no renunciaven a la seva aspiració d'aconseguir una República catalana independent es van comprometre a fer-ho mitjançant mecanismes respectuosos amb l'ordre constitucional.