La Mesa del Parlament ha tramitat aquest dilluns la reforma de Llei de la Presidència de la Generalitat impulsada per JxCat que vol que la Cambra pugui fer investidures a distància, sense que el candidat estigui present en l'hemicicle.

Segons fonts parlamentàries consultades per Europa Press, Cs i PSC ja han anunciat en la reunió --on s'ha donat llum verda a la tramitació-- que presentaran un recurs de reconsideració perquè la Mesa esmeni la seva pròpia decisió.

Cs i PSC tenen 48 hores per presentar aquest recurs: si la Mesa ho tomba amb tota probabilitat, perquè hi ha majoria independentista--, els socialistes ja han anunciat que portaran la llei al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de la Generalitat.

JxCat ha demanat tramitar la llei per la via més urgent: normalment el Consell té un mes per pronunciar-se sobre peticions dels partits, però en aquest cas hauria de fer-ho en un màxim de set dies.

Les mateixes fonts assenyalen que, tenint en compte tots els recursos que PSC i Cs preveuen engegar, veuen impossible portar aquesta llei al ple de la Cambra per a la seva aprovació fins al cap de Setmana Santa.

El CGE és l'òrgan consultiu de la Generalitat que es pronuncia sobre si les lleis s'adeqüen a la Constitució i a l'Estatut, i els seus dictàmens són consultius però pesen molt en les decisions que després prenen els partits i el Govern.

Antecedents

JxCat va presentar la reforma d'aquesta llei a principis de febrer per investir Carles Puigdemont sense que viatgés des de Bèlgica per ser al Parlament, la qual cosa va originar polèmica tant entre els grups independentistes com amb l'oposició.

La tramitació d'aquesta llei entrava llavors en confrontació directa amb el Tribunal Constitucional (TC), que havia prohibit la investidura de Puigdemont a distància i li havia fixat dos requisits: que tornés de Bèlgica i que es personés davant la justícia.

Lletrats, protagonistes

Per desembolicar el tema, el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir demanar als lletrats de la Cambra que fessin un informe sobre si la norma presentada per JxCat entrava en confrontació directa amb l'alt tribunal.

Els lletrats van considerar constitucional tramitar la reforma de la llei, però van avisar que el recomanable era fer-ho quan ja estiguessin en marxa la legislatura i el Govern.

A la pràctica, el que van fer els lletrats va ser dir que la reforma de la llei era possible, però no per investir Puigdemont --ja que això hagués entrat en contradicció amb el TC--, sinó per a investidures a distància futures.

Quan els lletrats es van pronunciar no va haver-hi controvèrsia, perquè Puigdemont ja s'havia retirat de la carrera per ser president i JxCat veia factible que Jordi Sànchez --el nou candidat-- assistís al ple del Parlament per ser investit demanant permís al jutge --encara que l'hi van denegar--.

Així, la polèmica tornarà a estar servida si la tramitació de la llei es fa per via d'urgència per recuperar la idea d'investir a Puigdemont o a Sànchez; i, si es fa per a investidura futures a mitjà termini, estarà per veure.

Fonts socialistes esgrimeixen que el propi informe dels lletrats és un aval a la seva sol·licitud de reconsideració, ja que deixen clar que no pot tramitar-se la norma en aquest moment actual de la legislatura perquè encara no hi ha ni investidura ni Govern.