Estendre el sistema de quota, que tenen el País Basc i Navarra, a la resta d'autonomies augmentaria fins a un 21% més els recursos dels quals disposaria Catalunya, segons l'estudi elaborat per l'economista Ángel de la Fuente, director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), en un informe sobre la generalització del sistema de concert.

El lehendakari basc, Íñigo Urkullu, va plantejar mesos enrere aprofitar la reforma del règim comú de finançament per aplicar la fórmula del concert, mitjançant la qual les autonomies gestionen tots els impostos que recapten al seu territori i abonen a l'Estat una quantitat pels serveis que reben de l'administració central.

L'informe d'Ángel de la Fuente conclou que el canvi del model de finançament «beneficiaria únicament Balears, Catalunya i Madrid, que podrien guanyar fins a 12.600 milions d'euros a costa de les altres comunitats de règim comú». Catalunya augmentaria els recursos de manera espectacular, ja que recuperaria més de tres mil sis-cents milions d'euros anuals.

Tanmateix, és Madrid qui, amb molta diferència, més recuperaria amb el nou sistema. Passaria dels catorze mil milions actuals a més de vint-i-dos mil milions, superant Catalunya. Les Balears augmentarien poc més de 900 milions d'euros, però percentualment significa un increment del 31%. En quart lloc, la Comunitat Valenciana veuria créixer els seus ingressos en 400 milions més, xifra que significa un 4% més.

Segons l'estudi, precisament el fet que aquestes quatre comunitats siguin les principals beneficades, vol dir que a la llarga el model de concert faria perillar la solidaritat interterritorial. El director de Fedea argumenta que amb el sistema de quota «hi sortirien guanyant les regions amb més capacitat fiscal, que tendeixen a ser les de renda més alta». Per contra, les autonomies més perjudicades serien Extremadura, La Rioja, Castella-la Manxa i Galícia.

El director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, ha demanat una revisió «en profunditat» del càlcul de la quota basca, atès que actualment l'import d'aquesta és «fruit directe d'un pacte polític, que després es vesteix amb la vestidura de la Llei del Concert», i s'ajusta la valoració de les càrregues de l'Estat no assumides «de la forma que sigui necessària» per arribar a la quantitat final pactada.

Segons l'economista especialitzat en finançament autonòmic i local, el disseny del sistema del contingent en si no és el problema, sinó la forma com s'aplica en la pràctica, amb resultats «extremadament avantatjosos» per als territoris forals, que gaudeixen gràcies a això de nivells de finançament per habitant, ajustats a competències homogènies, «molt superiors» als de la resta de les comunitats autònomes.

No és un model equitatiu

Per tot això, De la Fuente diu que la manera actual d'aplicar la llei de la quota «no és la millor forma d'avançar cap a un disseny coherent i equitatiu» del model de finançament territorial, per la qual cosa advoca per una revisió en profunditat de la forma en la qual s'aplica el contingent per anar adequant el seu càlcul i el de l'IVA als criteris que fixa la mateixa Llei del Concert, «que fins ara s'ha ignorat en la pràctica».