Esquerra proposarà en el ple d'aquest dimecres Roger Torrent com a president del Parlament de Catalunya, un càrrec que ERC i PDeCAT van acordar que seria per a un membre republicà. Si no hi ha sorpreses d'última hora, Torrent es convertirà en el substitut de Carme Forcadell, que va ostentar el càrrec en l´anterior legislatura i fins que l´aplicació de l´article 155 de la Constitució per part del govern espanyol va dissoldre la càmera. Nascut a Sarrià de Ter el 1979, el gironí és alcalde d'aquesta població des del 2007. També és diputat al Parlament des del 2012.
El nom de Roger Torrent s'ha fet públic aquest dimarts, a 3/5 de 6 de la tarda, a menys de 24 hores per a que es constitueixi la cambra catalana. La secretària general del partit, Marta Rovira, ha reunit la permanent de la formació per proposar Torrent, diputat electe i fins ara portaveu adjunt a JxSí, com a candidat perquè sigui escollit president del Parlament a l´inici de la sessió constitutiva de la cambra. La direcció d´Esquerra ha avalat la proposta de Rovira, que posteriorment ha reunit el grup parlamentari dels republicans per obtenir igualment el vistiplau dels diputats. Un cop han finalitzat aquestes dues reunions aquest dimarts a la tarda, la cúpula d´ERC tenia previst posar-se en contacte amb JxCat i la CUP per tal de comunicar-los la seva decisió i, si tot va com tenen acordat, que tots els partits independentistes donin suport a Torrent.
Amb l´elecció per part d´ERC del nom que, si res canvia, rebrà el suport de tots els diputats independentistes, es resol la primera de les grans incògnites que planava sobre l´inici de la legislatura. Així, un cop conegut que Roger Torrent presidirà el Parlament, ERC, JxCat i CUP tenen per endavant negociar la resta de detalls que han d´envoltar la investidura, el Govern i la legislatura.
En un comunicat dels republicans, Torrent assegura que si obtè la confiança majoritària de la cambra, "serà un honor succeir en el càrrec Carme Forcadell, que ha defensat com ningú aquesta institució, i treballaré per poder estar a la seva alçada". Torrent ha afegit que el seu primer objectiu serà "tornar a posar la institució al servei de la ciutadania i no de les forces del 155 i materialitzar el mandat democràtic sorgit de les urnes el passat 21 de desembre".
Novè president del Parlament des del restabliment de la democràcia
Aquest dimecres s'escollirà el novè president del Parlament des del restabliment de la democràcia: Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (des del 2015 fins ara).
Funcionament de la sessió constitutiva
La sessió constitutiva és el primer ple de la legislatura i és el moment en què els diputats ocupen per primer cop els escons de l´hemicicle. Aquest ple el presideix la Mesa d'Edat que està formada pel diputat de més edat (Ernest Maragall), assistit pels dos més joves (Gerard Gómez i Rut Ribas). Es dona el cas que els tres membres són del grup parlamentari d'ERC.
En aquesta sessió s´elegeix la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa. Tot apunta que seran dues cadires per a ERC, dues per a JxCat, dues més per a Cs i una per al PSC, quedant-ne fora els comuns, el PPC i la CUP. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocuparan els llocs respectius a la Mesa, i el president elegit s´adreçarà a tota la cambra, declararà constituït el Parlament i aixecarà la sessió.
Segons el reglament del Parlament, les votacions per a l'elecció dels càrrecs de la Mesa es fan per mitjà de paperetes, que els diputats han de lliurar a la Mesa d'Edat per tal que siguin dipositades a l'urna preparada per aquesta finalitat. Per a l'elecció del president del Parlament, surt escollit qui obté la majoria absoluta. Si no s'assoleix, s'ha de repetir la votació entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria i, en aquesta segona votació, surt elegit qui té més nombre de vots. Així doncs, encara que els diputats electes a la presó o a Brussel·les no deleguin el seu vot, el president del Parlament sortiria escollit tenint en compte que els comuns ja han anunciat que no votaran a favor de cap candidat. El bloc independentista (JxCat, ERC i la CUP) sumarien 62 vots i els constitucionalistes ( Cs, PP i PSC) es quedarien amb 57.
