Es compleixen dos anys de la investidura de Puigdemont en ple debat per la seva reelecció

Va accedir al càrrec comprometent-se a no fer una DUI i ara aspira a restablir el Govern cessat

10.01.2018 | 10:28
Puigdemont durant el debat d´investidura del 10 de gener de 2016

Aquest dimecres es compleix el segon aniversari de la primera investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, que va tenir lloc el 10 de gener de 2016 quan tot semblava indicar que no hi hauria acord entre els partits independentistes per pactar un president.

Es compleixen dos anys d'aquell pacte en una situació similar, ja que els partits independentistes tornen a estar encallats en el mateix punt, encara que per motius diferents: el 2016 no es posaven d'acord en qui havia de ser el president, ara sí avalen que sigui Puigdemont, però no tenen clar com materialitzar-ho.

Fa dos anys Puigdemont va arribar a la Presidència de la Generalitat per sorpresa i contra tot pronòstic, ja que llavors el candidat inicial per JxSí era Artur Mas, però la CUP es negava a avalar-ho i va pressionar fins a aconseguir 'in extremis' el seu objectiu, que JxSí cedís i proposés un altre nom.

El pacte es va teixir el dia 9 de gener just un dia abans que expirés el termini per investir un president: si Artur Mes no hagués renunciat o la CUP no hagués aixecat el veto, Catalunya hauria d'haver tornat a celebrar eleccions en la primavera de 2016 amb els partits sobiranistes enfrontats.

Si al 2016 el punt de tensió estava entre JxSí i la CUP, actualment els 'cupaires' no estan en el focus i les discrepàncies es produeixen entre ERC i JuntsxCat: els primers tenen dubtes sobre la viabilitat d'investir a Puigdemont a distància i els segons no contemplen una altra alternativa.

Ara el debat se centra a buscar un mecanisme que permeti una investidura telemàtica, bé sigui per videoconferència o delegant en un altre diputat la compareixença que Puigdemont hauria de fer davant el ple.

En la seva compareixença presencial de fa ara dos anys, va intervenir en l'hemicicle per avisar que seria el president d'una etapa de transició entre "la postautonomia i la preindependència", i es va comprometre a aplicar la declaració que van aprovar JxSí i la CUP abans de la seva investidura per sentar les bases del procés independentista.

"Hem de començar a caminar a la llum de la declaració del 9N per iniciar el procés de constitució d'un estat independent", va defensar aleshores, sense contemplar en cap cas la via unilateral.

Després aquesta via va adquirir força i Puigdemont va avisar mesos després que convocaria una consulta independentista amb o sense permís de l'Estat -amb la seva ja cèlebre frase 'referèndum o referèndum'-, un pas al que van seguir les lleis de 'desconnexió' i la proclamació de la independència.

Cinc dies després de ser investit, en la seva primera entrevista a Tv3 com a president, Puigdemont va descartar una declaració unilateral d'independència: "No està previst. El nostre compromís electoral no era una declaració unilateral d'independència".

El seu objectiu aleshores era començar a redactar una constitució catalana i, a través d'un referèndum posterior, buscar que "una majoria" de catalans avalessin un nou Estat català.

El pla del recentment investit president era diferent al que finalment va dur a terme: el seu objectiu era "eixamplar" la base del soberanisme fomentant la participació ciutadana en la redacció d'aquesta norma, després celebrar un referèndum i finalment unes eleccions constituents després de les quals, aleshores sí, es declararia la independència de Catalunya.

Ara el pla és diferent i pansa per restituir el Govern cessat en aplicació de l'articulo 155 de la Constitució i restaurar la república catalana que es va votar proclamar en el referèndum de l'1 d'octubre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema