na tassa de te. L'onze de juny, el magnat rus Vyacheslav Aminov va tenir aquest detall amb l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan van coincidir en el Primer Congrés Europeu de Líders Rabínics, celebrat a Girona, ciutat que acull un dels calls més ben conservats d'Europa que, al seu temps, té en el Museu d'Història dels Jueus un dels grans actius culturals. La tassa està inventariada en la Relació d'obsequis rebuts en raó de la respresentació institucional del Departament de Presidència, que es pot consultar a la pàgina web transparencia.cat. Aminov, acabat el cònclave de líders rabínics celebrat a l'Hotel Carlemany, va entregar l'obsequi a Puigdemont en condició de president de la Federació Russa de Pentatló Modern.

A l'Arxiu d'obsequis

Del congrés a les portes de l'estiu, el llavors president també en va sortir amb una janukià, un canelobre de nou braços que li va entregar el rabí de la Chabad de Barcelona. Els dos objectes es van dipositar a l'Arxiu d'obsequis institucionals de la Presidència. De l'encontre Puigdemont-Aminov n'ha quedat constància gràfica i, fins fa uns dies, poca cosa més. Però ha estat precisament la foto entre els dos personatges la que, sis mesos després, ha obert una nova polèmica, centrada en les suposades amistats perilloses de l'ara candidat a la Presidència des de la distància: el 28 de desembre passat l'historiador i periodista Borja Vilallonga (Llagostera, 1985), que va ser director del setmanari El Temps fins al juliol, publicava a Naciódigital l'article No tornis, Carles, molt crític amb el president cessat i en el qual li retreu la foto amb Aminov. Vilallonga, doctor per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, ha centrat la seva recerca en la formació dels nacionalismes català i espanyol a la Catalunya del segle XIX i les connexions entre religió i modernitat a l'Europa vuitcentista; en l'actualitat treballa a MRM/McCann, a Nova York.

Les «moltes cares» de la veritat

«La veritat té moltes cares: és la República fins a les darreres conseqüències, però també la integritat del governant. Ja quan aquest estiu et vaig veure amb aquell rus (...) Ni entenc com t'hi vas poder fotografiar, ni com vas deixar que invertís a Girona», etziba Vilallonga al presidenciable de JxCat, sense entrar en més detalls. «Oblida't de restablir el 'govern legítim'. Passa pàgina i assumeix que cal una renovació integral de la classe política», rebla. El cas és que Aminov, magnat que ha fet fortuna en el sector del transport ferroviari, és vicepresident del Comitè Olímpic Rus, la persona encarregada de reparar el dany que diversos escàndols de dopatge han causat a l'esport d'aquell país; i apareix als papers de Panamà, el llistat de societats pantalla (offshore) creades per persones acabalades i radicades en paradisos fiscals amb un únic objectiu: evadir impostos en els seus països d'origen.

El diari britànic The Guardian assegura que Vyacheslav Aminov va contactar amb el despatx d'advocats Mossack Fonseca -que es va situar en l'ull de l'huracà quan l'afer dels papers de Panamà va esclatar- per obrir una societat offshore a les Illes Verges Britàniques, l'octubre de 2015: Tabera Global Ltd.

«Emprenedor fosc»

No sense problemes, perquè des de Mossack Fonseca dubtaven de l'origen dels diners d'Aminov, sobretot a partir del perfil que fa del magnat el web rumafia.com. Segons aquest portal, que cita una informació de Moskovskaya Pravda, l'any 2001 Aminov («emprenedor fosc»), entre d'altres maleses, hauria subornat un tinent coronel del Servei de Seguretat Federal de la Federació Russa amb 50.000 dòlars per aconseguir una reunió amb el director del cos. En la causa judicial a Aminov se'l defineix com una «persona emprenedora no-legal». El fiscal demanava 4 anys de presó i tres de llibertat condicional, que finalment es van quedar en un any i mig i tres de llibertat condicional. L'any 2014, la revista Forbes situava la fortuna d'Aminov en els 750 milions de dòlars.

Una finca a Pals

El cas és que el magnat rus posseeix una finca espectacular a Pals: una mansió de 1.200 m2, amb un edifici annex connectat a través d'un porxo, un magatzem, una casa per als vigilants de seguretat, un garatge amb capacitat per a set vehicles i una piscina de pedra volcànica. Aminov va adquirir la finca el 16 d'abril de 2016, explica El Confidencial, a la societat Ribera de Malagón, propietat de qui va ser president de Burberrys a Espanya, Eugenio Mora Olivella. El 19 de gener de 2017, Silvia Portabella Moraleda, en representació d'Aminov, presentava una instància per obtenir una llicència d'obres per «construir un cobert a la finca 8/parcel·la 90», la que ocupa la mansió, segons consta en la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Pals del 6 de febrer de l'any passat. Tres dies abans, el 3 de febrer, el projecte obtenia el vist-i-plau dels tècnics d'Urbanisme municipals, que proposaven sotmetre'l a informació pública, el tràmit previ a l'execució de les obres.

Jo a Bèlgica, tu a Londres?

La polèmica pel flirteig de Puigdemont amb Aminov pren força en un moment en què la política catalana, i més concretament els partits de la banda independentista, se centren en la investidura del nou president. «Puigdemont o Puigdemont», diuen a JxCat; «el pla B és (Oriol) Junqueras», respon el diputat al Congrés d'ERC Gabriel Rufián.

El primer negocia des de Bèlgica, on es fotografiava per cap d'any amb l'empresari gironí Miquel Casals, imatge que reproduïa el diari ABC per il·lustrar notícia titulada: «Puigdemont celebra l'Any Nou a Brussel·les amb un exmembre de Terra Lliure» (Casals, detingut el 1992 per ordre de l'aleshores jutge Baltasar Garzón en el marc d'una operació contra l'organització, va ser condemnat a dos anys de presó per col·laboració amb banda armada i tinença il·lícita d'armes per l'Audiència Nacional, el mes de juliol de 1995).

El segon roman a la presó d'Estremera. I el tercer en discòrdia, Aminov, en alguna de les seves propietats de somni: a banda de la de Pals, té un pis de luxe a Londres i una casa a Cannes, un dels enclavaments més exclusius de la Costa Blava francesa.