El vicepresident destituït, Oriol Junqueras, va fer ús del darrer torn de paraula davant la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem, on va refermar que és un «home de pau» i va apel·lar a les seves conviccions «morals i cristianes» per defensar que aposta per una via política «negociada i pacífica». També va demanar que se'l deixi exercir la funció de diputat després de ser escollit el 21-D i poder estar amb la seva família després de dos mesos en presó preventiva.

La vista va durar més de dues hores i van esgrimir els seus arguments tant l'advocat de la defensa, Andreu van den Eynde, com també el de l'acusació popular, Javier Ortega, i els fiscal Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal.

Al final, la sala va permetre que Oriol Junqueras prengués la paraula i es pugués dirigir al tribunal, format pels magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde. Segons va explicar el seu advocat, el vicepresident destituït va sol·licitar sortir en llibertat per exercir el seu dret a participació política després de ser escollit diputat i encapçalar una llista amb prop d'un milió de vots. També va demanar poder tornar amb la seva família, després de dos mesos i dos dies en presó preventiva.

D'altra banda, va refermar la seva voluntat de fer política en base al «diàleg, la negociació i el pacte» i va apel·lar a les seves conviccions «morals, personals i cristianes» per acreditar-ho.

Després de la vista, la Fiscalia manté que els fets investigats poden ser constitutius d'un delicte de rebel·lió «perquè s'han produït comportaments violents, en participar els dies 20 de setembre i 1 d'octubre». També creu que també es poden considerar com a delictes de sedició i de malversació de fons públics, «infraccions molt greus en atenció a les penes previstes» al Codi Penal.

El ministeri públic manté que el vicepresident destituït, Oriol Junqueras, ha de seguir a la presó d'Estremera perquè creu que existeix un «evident risc de reiteració delictiva». En un comunicat, argumenta «l'absència d'un compromís amb la legalitat constitucional» per part de Junqueras i que «no hi ha hagut per la seva part cap renúncia a l'ús de vies il·legals per a la defensa del seu projecte polític». A més, la Fiscalia afegeix que el dret a la participació política que esgrimeix la defensa, tot i que «li ha permès ser diputat electe», «no suposa justificació suficient per eludir la situació de presó en què es troba».

Davant d'aquesta situació, l'advocat de Junqueras va recordar que la vista era per resoldre un recurs d'apel·lació a l'entorn de la mesura cautelar que el manté en presó preventiva des del 2 de novembre. En canvi, va criticar que l'informe de la fiscalia va anar per una altra banda, intentant entrar ja en el fons de la qüestió i argumentant l'acreditació d'uns suposats delictes.

«El que ha fet la fiscalia és avançar el judici, suposo que els traeix l'inconscient perquè l'única cosa que volen fer és jutjar Junqueras», va manifestar a les portes del Suprem. L'advocat de la defensa, però, va dir que confia que els tres magistrats de la sala basaran la seva decisió en «qüestions tècniques».«Tinc confiança que es puguin garantir els seus drets», va avançar el lletrat, que afirma que Junqueras veu la llibertat «a tocar» després d'haver-se pogut dirigir directament als magistrats.

El pla B de Rufián

El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va assegurar que és de «pur sentit comú» que Oriol Junqueras sigui president de la Generalitat en cas que l'exmandatari Carles Puigdemont «no pugui tornar» de Bèlgica, ja que aquest «pla B» seria el més semblat a restituir el «govern legítim». Va dir que la primera opció de les formacions independentistes és defensar Puigdemont com a «president legítim de Catalunya».

«El 'pla A' era restituir l's tatu quo previ al cop d'estat del club del 155 i el 'pla B' és Oriol Junqueras. Convé recordar que és el vicepresident i si al final Puigdemont no pot tornar, ens sembla que el més similar a restituir el govern legítim seria fer el vicepresident president; és pur sentit comú», va dir.

Sobre el pla A, el PP va recordar a Puigdemont que en democràcia l'Estat no pacta «situacions jurídiques». El diputat electe del PP Santi Rodríguez va criticar que Puigdemont «es creu les seves pròpies mentides» en demanar un pacte que li permeti tornar.