El ministre d'Economia, Luis de Guindos, calcula que la crisi de Catalunya ha costat «uns 1.000 milions d'euros». «Si ha costat, per exemple, una desacceleració de quatre o cinc desenes, el PIB de Catalunya són 200.000 milions d'euros, apliqui el 0,4-0,5 i això el que suposa és que ha pogut costar perfectament ja uns 1.000 milions d'euros», va indicar ahir en una entrevista a la Cadena SER. D'aquesta manera, el ministre va recordar que, a Catalunya, el quart trimestre de 2017 ha estat «castigat pel tema del plantejament independentista», provocant una «desacceleració» del creixement econòmic català.

«Ens n'hem anat al 0,4-0,5 en el quart trimestre d'enguany i és una desacceleració molt important. Això en un trimestre, la qual cosa posa de manifest l'enorme incertesa i inquietud i desconfiança que van generar les decisions de l'anterior govern a la Generalitat», va apuntar. Així, De Guindos es va mostrar convençut que «la via unilateral s'ha posat de manifest que no va enlloc» com a conseqüència de «la il·legalitat, la irracionalitat econòmica», i també pel fet de tenir en contra tot Europa i la comunitat internacional.

Per això, va confiar que el nou Govern que surti del Parlament en les properes setmanes «sigui conscient dels costos que està tenint aquesta política i lògicament abandoni aquest plantejament i la via unilateral quedi aparcada definitivament». «Les polítiques que duu a terme el govern anterior de la Generalitat i espero que com deia anteriorment, que es modifiqui, i que aquestes quatre o cinc dècimes, que és aproximadament 1.000 milions d'euros que vam perdre, els recuperem en termes d'ocupació, perquè Catalunya estava creixent per sobre de la mitjana d'Espanya, era un dels motors fonamentals de l'evolució econòmica de la recuperació espanyola. I no obstant això en el quart trimestre s'ha convertit en un llast», va afegir.

Preguntat per si li consta que algunes de les principals agències de qualificació de riscos aribessin a plantejar a algun membre del Govern que Espanya s'estava precipitant cap a una guerra civil, De Guindos ho va negar i va apuntar a una situació de «desinformació» i de «certa alarma» després del referèndum de l'1 d'octubre que després es «va reconduir».

Sobre els mals resultats del PP en les eleccions del 21 de desembre, els va atribuir al «vot útil», va defensar el candidat del PP i va demanar que no es generalitzin aquests resultats. A més, va indicar que la negociació política «sempre ha estat oberta, però amb uns límits clars que són els límits de la legalitat».

A més, va confiar que «hi haurà pressupostos» per aquest 2018 perquè «existeix una voluntat a priori de negociació». «Va estar condicionada pel que ha passat a Catalunya, però una cop hi hagi nou Govern a Catalunya jo estic convençut que el Partit Nacionalista Basc hi estarà disposat perquè interessa a tothom», va considerar De Guindos.

Pel que fa a l'atur juvenil, el ministre va reconèixer que és «extremadament cruel», encara que es va mostrar segur que «continuarà caient de forma molt intensa en els propers mesos». En aquest sentit, va calcular que el 2018 es crearan al voltant de mig milió de llocs de treball en termes d'Enquesta de Població Activa. En qualsevol cas, va apuntar que s'està observant una «normalització de l'evolució salarial».

«L'any 2018 estic convençut que serà el quart any de recuperació intensa, és a dir, entorn del tres per cent i, per tant, això s'haurà de recollir en la negociació salarial i en la negociació entre empresaris i treballadors», va subratllar, alhora que va precisar que no pensa «tocar la reforma laboral».