La Fundació Jaume Bofill assegura en el seu informe anual del 2016 que l'actitud i esforç dels mestres i professors ha pal·liat les conseqüències de la crisi econòmica, tant pel que fa a les retallades dels pressupostos públics, com l'afectació a la situació personal i laboral de les famílies i els nens. No obstant això, insta a aprofitar la recuperació econòmica per incrementar en uns 1.500 milions d'euros els pressupostos destinats a educació, per fer que Catalunya estigui a la mitjana espanyola en despesa sobre el PIB, centrant els esforços sobretot en l'equitat d'accés a l'educació pública i gratuïta, principalment dels infants més desafavorits.

En el seu anuari, es conclou que durant la crisi es va reduir «dràsticament» la despesa en educació, un 21,7%, passant d'un 4,3% del PIB el 2010 al 3,6% el 2014, i la despesa per alumne va passar de 4.922 euros a 3.626. A partir del 2015 la inversió ha remuntat, però encara no se situa als nivells precrisi. Aquesta reducció va comportar un empitjorament de les condicions de treball dels docents, ja que, per exemple, la ràtio d'alumnes per cada docent va passar d'11,0 a 12,4. De fet, el 47% de la reducció de despesa va perjudicar directament els docents, en el seu salari o en les condicions de treball.

Un altre dels efectes de la crisi és que la formació continuada d'adults va disminuir del 10,3 al 7,4%. No obstant, la taxa d'escolarització de 0 a 2 anys ha augmentat del 27,6 al 39%. L'augment de l'atur també ha provocat que molts joves segueixin dins del sistema educatiu i els cicles formatius de grau mitjà han vist incrementada la seva demanda un 60%.

Els resultats educatius es podrien haver vist perjudicats per les retallades, però l'informe reconeix que el sistema ha estat «resilient» i l'esforç dels docents ha fet que els resultats acadèmics hagin millorat. Així, la taxa d'idoneïtat, determinada pels alumnes matriculats al cus que els pertoca per edat, va passar del 68 al 77%, i la graduació a l'ESO del 77 al 88%, l'escolarització als 17 anys del 78 al 88%, i als 20 anys, del 47 al 65%. L'abandonament educatiu prematur ha baixat del 31 al 19% entre el 2007 i el 2015, i la població de 30 a 34 anys amb estudis superiors ha passat del 39,7 al 43,1%.

Segons l'estudi, hi ha tres possibles motius pels quals els resultats han millorat tot i les retallades: els efectes de la crisi es veuran més endavant, un millor funcionament intern del sistema i del professorat, i l'augment del nivell educatiu de la població.