La Sala Segona del Tribunal Constitucional ha acordat suspendre l´execució de les penes de presó imposades pel Tribunal Suprem contra els ultres que van assaltar violentament la Llibreria Blanquerna l´11 de setembre del 2013, mentre tenia lloc l´acte institucional de la Diada a Madrid. Els magistrats actuen d´acord al criteri de la Fiscalia, que considera que cal aturar l´ingrés a presó dels condemnats i les mesures accessòries imposades pel Tribunal Suprem tenint en compte el criteri del Tribunal Constitucional respecte a les penes de presó inferiors a cinc anys. Els magistrats asseguren a les seves interlocutòries que abordaran el fons dels recursos "en el termini més breu" possible.

Els assaltants, que van ser condemnats a penes de quatre anys de presó pel Tribunal Suprem, ja havien aconseguit que l´Audiència de Madrid i el mateix Tribunal Suprem ajornessin la seva entrada a la presó. Ara és el mateix TC qui paralitza aquest ingrés d´admetre a tràmit els recursos que havien presentat la seva defensa. La suspensió de l´ingrés a presó no té data de caducitat i queda establert fins que el TC resolgui els recursos, cosa que els magistrats prometen fer "en el termini més breu" possible, sense concretar més.

A les seves interlocutòries, els magistrats argumenten que malgrat que la Llei estableix que la interposició d´un recurs d´empara al Tribunal Constitucional no suspèn els efectes d´una sentència, sí que permet deixar-la sense efecte quan "produeixi un perjudici al recorrent que pogués fer perdre la finalitat de l´empara", sempre i quant aquesta suspensió de la condemna "no ocasioni una pertorbació greu de l´interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o a les llibertats públiques d´una altra persona".

En aquest cas, segons els jutges "concorren els requisits que exigeix la jurisprudència constitucional per atorgar la suspensió de l´execució" de les penes perquè aquesta decisió "no ocasiona una pertorbació greu d´un interès constitucionalment protegit ni dels drets fonamentals o llibertats públiques d´una altra persona".

En aquest sentit sostenen que "no s´acrediten riscs certs sobre l´efectivitat de l´acció de la justícia, perquè els recorrents han estat a plena disposició dels òrgans judicials" i "han afrontat el pagament de responsabilitats civils fixades".