El Tribunal Constitucional ha deixat sense efecte les multes coercitives imposades als set membres -titulars i suplents- de la Sindicatura Electoral de Catalunya encarregada del referèndum de l'1-O, i a catorze dels quinze integrants de les sindicatures electorals de demarcació. L'alt tribunal ha pres aquesta decisió després que tots ells justifiquessin tant la seva renúncia al càrrec com que van deixar sense efecte els acords adoptats per a la preparació del referèndum, suspès cautelarment pel Constitucional el passat 7 de setembre i declarat nul el 17 d'octubre.

El ple del TC subratlla en una acta que en tots ells «van concórrer els pressupòsits necessaris per a la imposició de les multes coercitives», que es van fixar en la quantia de 12.000 euros diaris per als membres de la sindicatura electoral de Catalunya i de 6.000 euros diaris per als síndics de demarcació. En concret, el tribunal apunta a l'«incompliment» de les resolucions del TC, de les quals havien tingut coneixement per la seva publicació al BOE, així com per la «notorietat mediàtica» que han tingut totes les resolucions adoptades pel tribunal en relació amb el procés. Segons detalla l'alt tribunal, es tractava de les providències, dictades el 7 i el 12 de setembre, per les quals es van admetre a tràmit els recursos presentats contra la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que van quedar suspeses cautelarment. El tribunal conclou que les renúncies als seus càrrecs, remeses al TC entre els dies 21 i 22 de setembre, així com la prèvia revocació de «les resolucions i acords adoptats» van suposar la consecució de la finalitat pretesa per la mesura coercitiva, per la qual cosa el TC ha procedit ara al seu aixecament.

Respecte a Carme Vilanova, que no va acceptar el nomenament com a presidenta de la Sindicatura Electoral d'Aran, el tribunal apunta que «no es van donar els pressupostos per a la imposició de la multa coercitiva».