Lamela confirma l'ordre europea de detenció contra Comín i Serret

La jutge de l'Audiència Nacional nega que existeixi una persecució política als membres del Govern cessat

14.11.2017 | 06:30

La jutge Carmen Lamela va negar ahir que existeixi una «persecució política» als membres del Govern cessat i investigats per rebel·lió, tal com afirmava la defensa dels exconsellers Antoni Comín i Meritxell Serret -actualment a Brussel·les- en recórrer les ordres europees de detenció i entrega que va dictar contra ells.

En l'acte en el qual rebutja el recurs, Lamela destaca que a cap d'ells se'ls persegueix «ni per les seves idees ni per defensar la independència de Catalunya sinó per intentar canviar totalment, al marge de les vies legals, la forma de Govern». Afegeix que, precisament «per obtenir el seu propòsit», es van aprofitar de la seva condició de consellers per promoure i utilitzar «la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes» als quals «van cridar a la insurrecció».

Per a això, tots ells «van participar decisivament en els actes que van desembocar en la celebració d'un referèndum independentista per aconseguir a Espanya la secessió de la comunitat autònoma de Catalunya i la seva constitució en república independent».

A més de posar en dubte la imparcialitat política d'aquesta causa, la defensa de Comín i Serret, exercida per l'advocat Gonzalo Boyé, va criticar en el seu recurs que la jutge hagués afegit «delictes nous», com el de desobediència i prevaricació, per demanar la detenció i entrega dels seus patrocinats a Bèlgica. Sobre això, Lamela aclareix que la Fiscalia, en interposar la querella contra els responsables del Govern, va qualificar els fets de rebel·lió, que absorbiria els de sedició, desobediència i prevaricació. «I no són altres delictes els que es recullen en la resolució recorreguda i en l'OEDE (ordre europea de detenció i entrega) lliurada a les autoritats belgues», subratlla l'acte.

La jutge observa que el lletrat no pot representar com a advocat Comín i Serret perquè no l'han designat expressament en aquest procediment i, per tant, no consta que exerceixi la seva defensa. Per contra, indica, «han optat per sostreure's a l'acció de la Justícia i no posar-se a disposició d'aquest jutjat», que els va citar el 2 de novembre al costat de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que va ingressar a la presó incondicional al costat d'altres set exconsellers.

En relació amb l'al·legada falta de motivació en l'acte en el qual va salvar les cinc OEDEs, indica que el fet que la defensa no estigui conforme amb la decisió adoptada «no significa que la resolució no tingui motivació». En el seu recurs, l'advocat va al·legar que les ordres de detenció eren fruit d'una «persecució política» pels «vots i opinions» que van emetre com a membres del Parlament i del Govern, pel que entenia que s'havia vulnerat la seva inviolabilitat i la immunitat parlamentària. La jutge discrepa «frontalment» que els fets que se'ls imputen hagin de quedar emparats per la inviolabilitat parlamentària.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema