Rotund clam a la llibertat a les beceroles de la campanya

?Centenars de milers de persones reclamen a Barcelona la sortida de presó dels exconsellers i dels dos activistes Sánchez i Cuixart ?La protesta coincideix amb l'inici oficiós de la cursa electoral cap al 21-D, amb el sobiranisme unit només a l'entorn de la solidaritat amb els presos

12.11.2017 | 06:30
Una riuada de gent omple el tram final del carrer Marina de Barcelona; al fons de la imatge, la Sagrada Família.

Centenars de milers de persones –750.000 segons la Guàrdia Urbana– van tornar a sortir al carrer, ahir, a Barcelona, per reclamar la llibertat dels «presos polítics» (condició que Aministia Internacional no els atorga) del procés català: el vicepresident cessat Oriol Junqueras i set exconsellers més, i els dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els «Jordis». La negativa d'ERC a concórrer a les eleccions coalitzada amb el PDeCAT en el que hauria estat un Junts pel Sí segona part i el canvi d'estratègia de la defensa dels membres de la Mesa del Parlament encausats per la justícia espanyola han deixat l'argumentari de l'independentisme de tall més transversal més despullat. Era previsible que els presos fossin una de les idees força de la campanya del 21-D dels partidaris del trencament amb Espanya (ERC, sense anar més lluny, situa tots els exconsellers empresonats a les llistes, Raül Romeva inclòs); no ho era tant, però, que pràcticament fos l'únic.

«Llibertat presos polítics, som República», era el lema oficial de la marxa pacífica sobre el carrer de la Marina, que va ocupar una longitud de tres quilòmetres segons l'ANC. N'hi havia molts més d'oficiosos («SOS Democracy», per exemple) i dues capçaleres: la primera, reservada per als familiars dels presos; la segona, per als partits (ERC, PDeCAT, la CUP, Catalunya en Comú –Ada Colau hi era– i el PNB, entre d'altres).


«Una salvatjada»

«Això que us estan fent és una salvatjada. La prova és com ens està tractant a nosaltres la justícia belga», deia en un vídeo Toni Comín, des de Brussel·les. «Tant de bo aquest gest col·lectiu de tendresa que fem avui serveixi d'escalf per a tots aquells que han defensat les seves idees», desitjava Marcel Mauri, portaveu de l'ANC. «L'existència de presos polítics és una vergonya per a l'Estat», incidia el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro. Familiars van llegir cartes escrites pels presos; cap menció a la república en cap dels missatges. L'independentisme va tornar a fer una demostració de força al carrer, la seva zona de confort, el seu territori més franc. Més inhòspita li resulta, però, la reacció de la comunitat internacional, la gran esperança que ha acabat girant l'esquena a l'anhel sobiranista per alinear-se amb l' statu quo, és a dir: Espanya. Un nou enemic ha passat a engreixar l'extens imaginari de culpables independentista: la Unió Europea (són els Estats Units o Israel, països que tampoc han reconegut la nova república, els propers?) que, a ulls del president cessat per l'article 155, Carles Puigdemont, s'ha transformat en una «caricatura» del que és el Vell Continent.


La Unió Europea, «aquesta gent»

«En mans d'aquesta gent, gent que fins i tot ha corromput els valors fundacionals de la UE, és evident que no hi ha cap voluntat d'ajudar a la resolució política del conflicte», afirma en una entrevista a l'agència de notícies ACN. Aquesta setmana, en el marc d'un acte amb 200 alcaldes catalans a Brussel·les, Puigdemont va interpel·lar amb duresa els presidents de la Comissió Europea i del Parlament, Jean-Claude Juncker i Antonio Tajani, per haver declinat intervenir en el conflicte. Són, doncs, «aquesta gent» de què parla Puigdemont.

Artur Mas, que en les últimes hores ha apel·lat de nou a la solidaritat popular per poder pagar la multa de 5,2 milions d'euros (dels quals en queden 2,8 per cobrir) imposada als autors intel·lectuals i materials de la consulta del 9-N, va viatjar ahir fins a Brussel·les, acompanyat per la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, per analitzar l'escenari que s'obre davant la imminència del 21-D, amb la llista unitària que Puigdemont té al cap com a qüestió central. «(...) President, no estàs sol. Algú més s'hi vol sumar? Encara hi som a temps!», piulava Pascal per deixar clar que el partit secunda la idea de Puigdemont que Mas, fa tot just un parell de dies, veia com «un problema» per al PDeCAT, informa l'agència Efe.

De nou a Barcelona, els centenars de milers de manifestants van donar compliment al desig expressat en la vigília per Puigdemont, que reclamava que la protesta a favor de la llibertat dels empresonats es convertís en un «clamor unitari, alt i clar» en defensa de la llibertat i de les institucions catalans. Un clam que, a tenor de les estratègies electorals dels partits independentistes, no tindrà translació en la campanya del 21-D, ja que hi concorreran amb llistes separades. Això fa previsible la intensificació del creuament d'acusacions entre els partidaris de la independència sobre qui és el culpable d'haver trencat la baralla. La culpa, la mare dels ous.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema