La Fiscalia es querella contra Puigdemont, els consellers i Forcadell per rebel·lió i sedició

?Maza argumenta que el Govern va alentar una «insurrecció» que va generar violència, com ara la resistència durant la jornada de l'1-O i el suposat assetjament als agents de la Policia Nacional a Pineda ?El fiscal demana una fiança de 6,2 milions d'euros a cadascuna de les querelles com a responsabilitat civil ?Obre la porta a demanar mesures cautelars per als 20 encausats

31.10.2017 | 06:30

La Fiscalia General de l'Estat va presentar ahir dues querelles per rebel·lió, sedició, malversació i altres connexes contra «els principals responsables de la Generalitat» i del Parlament que han provocat «una crisi inconstitucional» que ha culminat amb una «declaració unilateral d'independència». Els querellats són el president Carles Puigdemont i tot el seu govern -inclòs Santi Vila-, d'una banda, i per l'altra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Segons va anunciar el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, la querella contra Puigdemont i el Govern s'ha presentat a l'Audiència Nacional, mentre que la que es dirigeix contra Forcadell i part de la Mesa es tramita al Tribunal Suprem. Segons Maza, ho fa «en compliment de les seves obligacions constitucionals» i implicarà la citació dels querellats perquè prestin declaració i es podrien demanar mesures cautelars «atenent a la gravetat dels fets i delictes imputats».

Maza va oferir ahir una compareixença sense preguntes a la seu de la Fiscalia General de l'Estat, tot llegint un comunicat on va assegurar que actua «en defensa de la legalitat, els drets dels ciutadans i de l'interès públic» contra els responsables de la Generalitat, que «amb les seves decisions i actes al llarg dels dos últims anys han produït una crisi institucional que va culminar amb la declaració unilateral d'independència realitzada amb total menyspreu a la nostra Constitució».

El fiscal general de l'Estat va apuntar que la querella contra Puigdemont i el Govern s'ha presentat davant l'Audiència Nacional perquè és l'òrgan competent per conèixer els delictes que els imputa, atenent al fet que els querellats «no ostenten la condició d'aforats perquè han estat cessats dels seus càrrecs». D'altra banda, la querella contra la Mesa del Parlament es presenta perquè «amb els seus actes van possibilitar la tramitació dels projectes essencials per al desenvolupament i la culminació del procés independentista» i es tramitarà al Tribunal Suprem perquè «la majoria dels querellats conserven el seu aforament com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya».

La Fiscalia demana que se citi els querellats amb «caràcter urgent» per prendre'ls declaració i que els diversos tribunals puguin valorar si cal adoptar mesures cautelars «de caràcter personal, tenint en compte a la gravetat dels fets i els delictes imputats». En cas que no es presentin, el fiscal demana la detenció dels investigats. Així mateix, també demana que s'acumulin a aquesta causa les ja obertes a la sala civil i penal del TSJC contra els membres del Govern de la Generalitat i les que son contra la Mesa, també dels «testimonis dels particulars» que es considerin rellevants per acreditar els fets exposats a la querella.

D'altra banda, Maza també demana una fiança de 6.207.450 euros a cadascuna de les querelles com a responsabilitat civil «per assegurar les responsabilitats pecuniàries en què poguessin incórrer». En total, els querellats són 20: els membres del Consell Executiu -el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret- i els integrants sobiranistes de la Mesa del Parlament: Carme Forcadell, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.

La querella justifica la imputació per un suposat delicte de rebel·lió en l'existència de resistència durant la jornada de l'1-O i per l'actuació del Govern durant els últims dos anys, així com pel suposat assetjament als agents del Cos Nacional de Policia a Pineda i altres episodis. Segons el Fiscal, la «violència» que requereix l'acusació de rebel·lió «no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema