Catalunya, l'autonomia amb més finançament extra entre 2012 i 2014

La comunitat catalana va rebre el 34 per cent dels mecanismes especials de liquiditat. El president del Tribunal de Comptes demana objectius de dèficit diferenciats per a cada una de les autonomies

31.10.2017 | 06:30
El president del Tribunal del Comptes, al Congrés.

Les comunitats autònomes van rebre 93.103 milions d'euros entre els anys 2012 i 2014 en mecanismes extraordinaris de liquiditat, una ajuda que es va destinar en major quantitat a Catalunya, que va obtenir 31.878 milions d'euros, un 34 per cent d'aquesta quantitat. Així consta en l'informe de fiscalització del Tribunal de Comptes sobre la gestió de les comunitats autònomes del pagament a proveïdors i els plans d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera d'aquest període.

Totes les comunitats autònomes es van adherir en aquest període al Fons per al Finançament del Pagament a Proveïdors o al Fons de Liquiditat Autonòmic en alguna de les seves fases, llevat de Navarra, Galícia i el País Basc, segons va recordar el president del Tribunal de Comptes, Fernando Álvarez de Miranda, en la seva compareixença al Congrés davant la Comissió Mixta del Tribunal de Comptes.

Per darrere de Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia van ser les comunitats autònomes que més finançament van rebre dels mecanismes extraordinaris: 20.526 i 16.390 milions d'euros, és a dir, un 22 i un 17 per cent, respectivament.

El portaveu de Ciutadans a la comissió, Vicente Ten, va retreure que totes les comunitats no es trobin en «la mateixa situació», mentre que, per Podem, Segundo González va criticar que aquestes tinguin «menor capacitat per contraure despeses i menor capacitat d'augmentar els seus ingressos», quelcom que les porta a recórrer a mecanismes addicionals de finançament.

Álvarez de Miranda va considerar positiu que el 2013 es fixessin objectius de dèficit diferenciats per a cada una de les comunitats autònomes, quelcom que s'«hauria de seguir plantejant» a altres exercicis. Aquell any, el Ministeri d'Hisenda va aprovar un objectiu de dèficit asimètric per a les comunitats autònomes, una qüestió reclamada per Catalunya, la Comunitat Valenciana, Balears, Múrcia i Canàries.


Reforma acceptada per tothom

Segons el seu parer, l'establiment d'un objectiu de dèficit a la carta seria molt més fàcil «de portar a terme» si hi hagués una reforma del sistema que fos acceptada per tots els grups i les comunitats autònomes.

En el capítol de recomanacions, Álvarez de Miranda va aconsellar a les comunitats autònomes que prenguin «mesures extraordinàries» en els Plans d'Ajust per poder complir els objectius d'estabilitat pressupostària i les obligacions de pagament a proveïdors.

El president del Tribunal de Comptes també va destacar que, en general, les comunitats van complir amb el subministrament d'informació dels Plans d'Ajust, i que el 2014 el grau de reducció de mesures d'ajust adoptades pel sector públic autonòmic suposava un 141% dels compromisos inicials corregits, quelcom que es tradueix en un estalvi de 21.587 milions d'euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema