Un dia de bojos. Al més pur estil Puigdemont, Catalunya va viure ahir una autèntica muntanya russa política i emocional. Un dia llarg, molt llarg, que va començar amb una reunió de matinada a Palau i que durant el matí va semblar que, gràcies a la mediació d'Íñigo Urkullu i el PSC, tot apuntava cap a una convocatòria d'eleccions autonòmiques (amb la consegüent indignació de l'independentisme, que va ja començar a titllar Puigdemont i el PDeCAT de traïdors), però que va fer un (nou) gir inesperat a primera hora de la tarda, quan Puigdemont va dir que finalment havia decidit no convocar-les perquè no tenia cap garantia que el Govern espanyol suspengués l'aplicació de l'article 155. Cap a les deu de la nit, el conseller d'Empresa, Santi Vila, presentava la seva dimissió al·legant que els seus intents de diàleg havien «fracassat». Entremig hi va haver dues compareixences cancel·lades a última hora, dimissions, protestes i, sobretot, molts nervis. Amb tothom pendent de la informació que s'anava filtrant i desmentint a mitjans i xarxes socials, fins i tot la Federació de Pares i Mares d'Alumnes (FAPAC) va haver d'avisar per Twitter: «Recordeu que entre 16.30 i 17.00 s'han de recollir els nens i nenes de l' escola. No s'hi valen retards». Potser algun infant es va haver d'esperar, ja que la compareixença de Puigdemont va ser finalment a les cinc de la tarda. Com a resultat de la renúncia a convocar eleccions, la unitat del bloc independentista, que havia estat a punt de saltar pels aires, de moment es manté (tot i que amb algunes desconfiances), i la pilota és ara en mans del Parlament, ja que serà la cambra catalana qui haurà de votar avui la declaració d'independència. Es faci efectiva o no, queda clar que el procés s'ha convertit en una font inesgotable d'intriga, canvis d'última hora i girs inesperats. La partida d'escacs s'ha convertit en un sainet.

En realitat, la jornada va començar de matinada. Dimecres, la declaració d'independència semblava l'opció més factible sobre la taula, especialment després que Puigdemont renunciés a anar al Senat. Però a les set de la tarda, el president va convocar a Palau la «plana major» del procés -consellers, representants de les entitats sobiranistes i altres persones de confiança- per tal d'abordar la decisió final del Govern català. La trobada es va allargar fins ahir a les dues de matinada, i després de moltes discussions (es va arribar a filtrar que Santi Vila, el conseller més moderat, havia dimitit, tot i que acabaria essent un dels molts desmentits del dia), els membres del Govern van anar a dormir sense tenir una posició unànime.

I al matí, tot es va precipitar. Nova reunió de govern a les deu en punt i un anunci de Puigdemont als seus: després d'haver parlat amb el lehendakari del Govern basc, Iñigo Urkullu, va mostrar-se disposat a convocar eleccions autonòmiques per evitar l'aplicació de l'article 155 i impedir així la intervenció de les institucions catalanes per part de l'Estat. La decisió, aplaudida pels sectors més moderats del PDeCAT, va caure com una galleda d'aigua freda als diputats d'Esquerra, que van abandonar la reunió amb cares més que llargues, i dels sectors més independentistes del PDeCAT: els diputats Albert Batalla i Jordi Cuminal van anunciar la seva dimissió.

Malgrat que Puigdemont va anunciar una compareixença a les 13.30 per explicar ell personalment la seva decisió, la convocatòria d'eleccions ben aviat es va filtrar als mitjans, que van apuntar al dimecres 20 de desembre com la data escollida per Puigdemont per celebrar els comicis. I mentre alguns sospiraven alleujats i aplaudien la decisió de Puigdemont per evitar un mal major, l'independentisme es va trobar entre enfurismat i desconcertat. Els estudiants, que havien sortit a manifestar-se (tal com ja tenien previst), van començar a cridar consignes com «PDeCAT, la paciència s'ha acabat» i acusant Puigdemont i el seu partit de traïdors. No van ser els únics. Manifestants independentistes es van començar a concentrar davant la seu del PDeCAT i a la plaça Sant Jaume per pressionar a favor de la República. La CUP es va indignar i va advertir Puigdemont que convocar eleccions seria una «deslleialtat» amb tota la gent que va votar l'1 d'octubre.

Des de les files d'Esquerra, el més taxatiu va ser el diputat al Congrés Gabriel Rufián, que va escriure en un missatge a Twitter: «155 monedes de plata», en referència a la traïció de Judes a Jesús. Els republicans, després de celebrar una executiva d'urgència, van anunciar que abandonarien el govern si es consumava la convocatòria d'eleccions. Algunes fonts del PDeCAT van indicar que Puigdemont s'havia ofert a dimitir i deixar el seu lloc a Oriol Junqueras, per tal que fos aquest qui declarés la independència, però Junqueras ho hauria rebutjat. Fonts d'ERC, en canvi, ho neguen taxativament.

A les 13.30, Puigdemont no va aparèixer davant dels mitjans. Un quart d'hora més tard, el Govern va anunciar que s'endarreria una hora. I una hora més tard, es va suspendre indefinidament. Mentrestant, el Senat va rebutjar les al·legacions presentades pel Govern català a l'aplicació del 155 i Xavier Garcia Albiol i Javier Arenas van anunciar que el Govern espanyol tenia intenció de tirar endavant amb la suspensió de l'autogovern català es convoquessin o no eleccions.

Finalment, Puigdemont va aparèixer a les cinc de la tarda davant de les càmeres. En una declaració institucional sense preguntes, el president català va anunciar que, malgrat que s'havia plantejat seriosament convocar eleccions, havia decidit no fer-ho en no obtenir «garanties» per part del Govern del PP de celebrar-les sense aplicar l'article 155. Puigdemont va explicar que al matí havia considerat la possibilitat de convocar eleccions en un intent d'«esgotar totes les vies per trobar una solució dialogada i pactada», sempre que es donessin «unes garanties que permetessin la seva celebració en absoluta normalitat». Però, tal i com va afirmar, a la tarda no hi havia «cap d'aquestes garanties que justifiquin avui la convocatòria d'eleccions al Parlament».

Davant d'això, va anunciar que correspon al Parlament «procedir amb allò que la majoria parlamentària determini en relació amb les conseqüències de l'aplicació del 155 contra Catalunya». Aquesta decisió va provocar la dimissió del conseller Santi Vila, que en un tuit va indicar: «Dimiteixo. Els meus intents de diàleg novament han fracassat. Espero haver estat útil fins a l'últim minut al president @KRLS i als catalans».

El Parlament, doncs, ha d'afrontar avui la votació definitiva. Tot i que, després del que s'ha vist els últims dies... qui s'atreveix a posar-hi la mà al foc?