Si us feu enere no us ho perdonarem mai. Roma [la no proclamada, no votada, no declarada i amb prou feines assumida república catalana, s'entén] no paga traïdors [Carles Puigdemont? El PDeCAT?]. El poble us passarà per sobre». L'autor del tuit, de l'amenaça, és doctor en Filosofia i professor a la Universitat de Girona . Glups. El compartia ahir, a les 15.40 hores, quan el país encara contenia la respiració, pendent de saber si hi hauria eleccions el 20 desembre. Al migdia semblava que sí; a l'hora de dinar, ni sí, ni no. La «no notícia», finalment, va arribar amb el berenar: res de comicis; tampoc declaració d'independència ni proclamació de la república. Superada una jornada més de política folla som on érem, encara: als llimbs. A la inòpia. Entre la república i el 155.
Els vaivens del president
Ahir Catalunya va viure el dia del «traïdor», que per unes hores va tenir nom (Carles) i cognoms (Puigdemont i Casamajó). Els vaivens del president de la Generalitat van desfermar ira, ràbia, tristor, decepció, frustració..., primer, i certa esperança i confiança, després, entre els defensors de la ruptura amb Espanya. Mig país -o gairebé mig- va passar d'estar emprenyat com una mona a recuperar una mínima calma, a l'aguait que avui una nova litúrgia independentista acabi bé per a ells . No hi ha eleccions, de moment, tot i que d'inici tot feia pensar que sí, després d'una nit de vetlla -la de dijous- molt concorreguda al palau de de la Generalitat.
Llàgrimes i algun crit
Conscient que s'esgotava el termini per decidir alguna estratègia que defugís els (més que previsiblement) catastròfics efectes de l'article 155, Puigdemont, ahir «traïdor», avui ja indultat pels independentistes, va escoltar moltes opinions. Dels consellers, que es van mostrar dividits. De dirigents sobiranistes, algun dels quals no va poder reprimir les llàgrimes en constatar la predisposició presidencial de convocar comicis autonòmics. Dels representants de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium cultural. Hi va haver crits, moments de tensió màxima, confirmen fonts presents en l'improvisat cònclave. I un intent desesperat de negociar una treva digna, no una rendició, amb l'Estat. Els telèfons treien fum i, per inri d'ERC i la CUP, dos noms gens grats per als defensors de la independència van tenir un rol protagonista en el principi d'acord d'eleccions immediates que, com passa últimament amb totes les decisions que es prenen en la política catalana, va quedar suspès: Miquel Iceta, primer secretari del PSC, i Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya repudiat per l'Ajuntament de Girona, entre d'altres. Van actuar de mitjancers amb la Moncloa, expliquen fonts coneixedores de la negociació, en la nit més llarga, que també va comptar amb la intervenció de l'expresident José Montilla i de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, tots dos del PSC, conjurats a evitar el devastador article 155. Puigdemont i Iceta, ideològicament a les antípodes l'un de l'altre, es respecten. Puigdemont i Millo, malgrat tot i tothom, mantenen una relació cordial.
Valento o «Judes»?
Trucades i més trucades; propostes i contrapropostes; intercanvis d'opinions més o menys intensos. La propensió del president de la Generalitat a escoltar les veus de l'altre costat no va ser gens ben rebuda per ERC que, això no obstant, va acabar per convèncer-lo de no convocar eleccions -en això va ser clau la trobada de la tarda amb Oriol Junqueras. En una actitud on Iceta, tal com va manifestar des del faristol del Parlament, hi observa «valentia» per la capacitat «d'haver dubtat entre la convicció i la responsabilitat», els republicans hi veien una traïció imperdonable, digna de Judes Escariot («155 monedes de plata», piulava Gabriel Rufian a les 15:19 hores d'ahir; «que saltin els cagats, que entrin els @cupnacional i declareu la república @KRLS @junqueras», clamava, en un to gens amistós un càrrec local d'ERC en terres gironines. Glups).
«Dia caòtic»
Michael Stothard, corresponsal de la influent capçalera econòmica anglesa The Finantial Times resumia amb precisió el que va passar ahir: Chaotic day in Catalonia («Dia caòtic a Catalunya») és el titular de la seva crònica, en la qual adverteix que Puigdemont «afronta potencialment les seves últimes hores al poder». Superat allò insuperable; assolit allò inimaginable; confirmat allò més impredictible, la performance continua, avui, al Parlament. I diumenge és Sant Narcís, el terror de les mosques. Glups.
