Puigdemont estudia comparèixer personalment al Senat per rebutjar l'article 155

El President podria intervenir dijous per presentar les seves al·legacions a les mesures presentades per l'Estat

24.10.2017 | 06:30
El president de la Generalitat Carles Puigdemont.

El Parlament de Catalunya celebrarà aquest dijous un ple monogràfic per respondre a la decisió del Govern de l'Estat d'aplicar l'article 155 de la Constitució, mentre que el president català, Carles Puigdemont, valora la possibilitat d'acudir al Senat per defensar la seva posició.

Després que Puigdemont emplacés dissabte passat el Parlament a acordar una resposta a les mesures anunciades pel Govern de Mariano Rajoy en aplicació de l'article 155, avui els grups de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han signat una sol·licitud de ple específic per a aquest dijous al matí, amb la possibilitat de votar una declaració unilateral d'independència sobre la taula.

El ple de dijous marcarà un dels punts àlgids d'aquesta setmana, en la qual Puigdemont podria acudir al Senat per defensar les seves al·legacions a l'aplicació de l'article 155 davant el ple extraordinari que la cambra alta celebrarà divendres que ve per aprovar les mesures acordades pel Govern central.

Segons fonts de la Generalitat consultades per Efe, Puigdemont està "valorant" la possibilitat de comparèixer personalment al Senat, però la decisió "no està presa" i dependrà en bona mesura de si la seva agenda li ho permet, tenint en compte que prioritzarà la seva presència en el ple del Parlament d'aquest dijous.

Si Puigdemont pogués parlar dimecres al Senat seria més senzill encaixar la seva compareixença, però per ara se li ha ofert que hi acudeixi dijous a la tarda a la comissió creada per tramitar les mesures del 155, o bé divendres al ple de la cambra alta.

La decisió, segons les fonts consultades, l'acabarà de prendre Puigdemont un cop rebi la notificació del Senat.

Pel que fa al ple de dijous al Parlament, el president del grup parlamentari de JxSí, Lluís Corominas, no ha revelat si servirà per sotmetre a votació una declaració formal d'independència, com va suggerir Puigdemont en la seva última carta a Rajoy, però al final del debat parlamentari els grups podran presentar fins a tres propostes de resolució perquè siguin votades.

Corominas ha denunciat que "Espanya està actuant com una dictadura", desencadenant una "violència institucional" amb l'article 155, mentre que la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha exigit als senadors del PSC que votin en contra del 155 per la "dignitat de les institucions i del país".

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha negat que hi pugui haver una "ruptura" en el seu partit ni "discrepàncies" amb el PSOE sobre l'aplicació del 155, que "cap socialista vol", i ha exigit "diàleg" a Puigdemont o bé que convoqui eleccions ja.

A petició de JxSí, els vuit senadors catalans per designació autonòmica, entre ells l'expresident de la Generalitat José Montilla, compareixeran demà en comissió al Parlament per exposar la seva posició davant l'aplicació del 155.

El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha criticat l'"opacitat", la "mentida" i la "covardia" de JxSí i la CUP amb la seva "ocultació" sobre el contingut del ple de dijous.

El portaveu de Catalunya Sí que es pot al Parlament, Joan Coscubiela, ha fet una crida als grups independentistes a acordar una resposta "el més unitària possible" al 155 i s'ha mostrat obert a donar suport a unes eleccions.

El president del PPC, Xavier García Albiol, ha culpat a Puigdemont de la "decadència" de les institucions catalanes i ha defensat l'aplicació de l'article 155, que ja no es podria "frenar" encara que convoqués eleccions.

De la seva banda, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, creu que la millor resposta al "cop d'Estat" que segons el seu parer representa "usurpar" les institucions catalanes, "cessant el president i posant un virrei", és "declarar la independència i constituir la república".

Mentrestant, la CUP ha fet una crida a la "desobediència civil massiva" davant l'aplicació de l'article 155, que considera "la més gran agressió contra els drets civils, individuals i col·lectius del poble català des de la dictadura franquista".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema