L'argumentari que Junts pel Sí planteja en els actes que organitza aquests dies l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) arreu del territori defensa que cal proclamar la independència "en legítima defensa" per evitar que l'Estat "esclafi" Catalunya. Junts pel Sí sustenta aquesta idea en el fet que davant l'"èxit" que va suposar el referèndum de l'1 d'octubre, o la voluntat de "diàleg" que, al seu parer, ha mantingut el Govern, al davant hi ha hagut un govern espanyol que ha utilitzat la "repressió" i "l'amenaça", l'última expressió de les quals ha estat l'aprovació del Consell de Ministres de les mesures que inclourà l'aplicació de l'article 155 en cas que l'aprovi el Senat. Tot plegat fa arribar a la conclusió a Junts pel Sí que l'encaix de Catalunya a Espanya és "impossible".

Junts pel Sí insisteix en la idea de la priorització del diàleg, però entén que cal proclamar la independència per "fer efectiva" la voluntat dels catalans expressada a les urnes i com a via "defensiva", és a dir, en "legítima defensa" perquè l'Estat no "esclafi" Catalunya.

Aquest és el sentit, indiquen, de la convocatòria del ple de dijous, que ha de servir per "evitar" el 155. A més consideren que per fer "efectiva" la independència caldrà "resistir", i opinen que això s'ha de fer tenint la gent "al costat".

Sobre la qüestió de l'encaix "impossible", es recorda el procés iniciat amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va esmenar l'Estatut "després d'haver estat validat al Parlament, el Congrés i referendat pel poble de Catalunya". Un fet que, per a Junts pel Sí, va significar el "trencament definitiu" del pacte constitucional.

A partir d'aquí la llista de greuges inclou l'"incompliment" de l'acord de finançament inclòs en l'Estatut, una petició de pacte fiscal "rebutjada", desenes de lleis "tombades" pel TC o el rebuig, fins a "divuit vegades", de la possibilitat de pactar un referèndum. En aquest capítol tampoc s'oblida la "violència física" de l'1-O, la intervenció dels comptes de la Generalitat o la detenció de "dos líders pacífics" dels moviments socials, els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

I sobre la qüestió del diàleg, Junts pel Sí recorda que es va deixar en suspens el resultat del referèndum "a ulls de tot el món". I que es va fer "no com una mostra de debilitat" sinó "seguint la petició" de la comunitat internacional. Es tracta, afirma la formació d'una aposta "sincera" que buscava una solució negociada amb l'Estat i que interpel·lava també la comunitat internacional. Per això lamenten que l'Estat "mai ha volgut seure a negociar res".