Un total de 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació celebrada ahir al centre de Barcelona contra la decisió del Govern d'aplicar l'article 155 de la Constitució i per demanar la llibertat dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural. La concentració, convocada per la Taula per la Democràcia, de la qual formen part l'ANC i Òmnium, amb el lema «Llibertat Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En defensa dels drets i les llibertats», va estar encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el Govern català en ple.

Tot i que en principi la manifestació estava convocada únicament per protestar contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart, molts dels participants ho feien també contra l'anunci de l'activació de l'article 155 de la Constitució, amb cartells contra la «repressió» o la intervenció dels mitjans de comunicació públics. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, finalment va ser a la manifestació, tot i que no tenia previst anar-hi. La lideraven els números dos de les organitzacions civils, Marcel Mauri i Agustí Alcoberro.

La manifestació va fer el recorregut des de la cruïlla entre passeig de Gràcia i Aragó, i es va aturar davant de la Gran Via. Allà va tenir lloc un acte presentat per Rosa Andreu i Jordi Llovet, que va incloure una actuació de Maria del Mar Bonet. L'actriu Lloll Bertran va llegir el manifest. Els manifestants duien cartells demanant la llibertat de Sànchez i Cuixart, moltes estelades i missatges en contra de l'article 155. Entre els càntics que s'hi poden sentir, un en contra de la intervenció dels mitjans públics: «TV3 serà sempre nostra».

Els participants a la manifestació, inclosos representants polítics, portaven llaços grocs en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. En l'àmbit polític, hi van particpar, a més del president Puigdemont, els consellers, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'expresident Artur Mas, representants del PDeCAT com Neus Munté, Marta Pascal, David Bonvehí o Lluís Corominas; d'ERC, amb Marta Rovira i Gabriel Rufián al capdavant; Gabriela Serra i Carles Riera per la CUP, Xavier Domènech, Joan Josep Nuet o Jessica Albiach i David Cid de Catalunya en Comú o Albano-Dante Fachín de Podem. Entre els participants també hi havia eurodiputats com Ramon Tremosa (PDeCAT) o Jordi Solé (ERC).

ANC i Òmnium, presents

Durant l'acte que va posar punt final a la manifestació, el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va respondre al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que «les institucions d'aquest país no ens les podran prendre mai» i va assegurar que «cap govern pot suspendre la sobirania popular». Mauri va afirmar que «amb el cop d'avui s'acaba la democràcia a Espanya», va recordar que el poble català «només ha volgut decidir el seu futur en llibertat» i va criticar que el Govern espanyol ha respost a cada oferta de diàleg «amb més repressió». «Ja n'hi ha prou», va reblar.

Per la seva banda el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, va considerar que «l'escalada repressiva de l'Estat espanyol ha fet avui un nou pas amb la decisió d'aplicar el 155», davant d'això, Alcoberro va indicar que el poble català no permetrà que «es liquidi Catalunya com a nació». Alcoberro va afirmar que la manifestació d'ahir a la tarda «és una prova de la força que tenim units» i va detallar que és el «camí que continuarem en els pròxims dies per assolir la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la llibertat de Catalunya». El vicepresident de l'ANC va assegurar, en referència a Sànchez i Cuixart, que «la presència de presos polítics és una vergonya per a qualsevol societat i especialment pels estats que exerceixen aquesta forma de violència la privació de llibertat contra les persones». «No podem tolerar que continuem tenint presos polítics, no pot ser que ens llevem passant per l'ultratge i humiliació que persones honestes per defensar les seves idees es trobin avui injustament a les presons», va concloure.

Busos des de Girona

Una vuitantena d'autocars plens de gent van sortir de Girona per participar en la manifestació. Girona és la ciutat que més vehicles va omplir. En concret, des del pavelló de Fontajau van sortir deu busos carregats de persones de totes les edats amb estelades. Un dels organitzadors, Joan Matamala, assegurava que la resposta de la gent «ha estat massiva» i similar a la d'un 11 de setembre. «No han fallat i de fet, lamentablement, no hem pogut llogar més autocars per encabir tothom que volia venir», va comentar.

En total, unes 4.000 persones es van desplaçar des de les comarques gironines a la capital catalana amb autocar. A aquestes, cal sumar-hi les moltes que ho van fer en cotxe particular. La majoria van marxar de bon matí per passar el dia a Barcelona. Unes 500 persones van sortir de la capital del Gironès, però moltes més ho van fer d'altres punts de la demarcació. Des de la Selva van ser divuit els busos que es van llogar, el Baix Empordà en va omplir dotze i, només des de la ciutat d'Olot, se n'hi van desplaçar quatre, malgrat que la demanda era molt més gran. «El problema és que ho hem hagut d'organitzar en només tres dies», ressaltava Matamala. El mateix responsable posava en valor la capacitat de mobilització dels gironins, i és que des de Girona s'havien llogat quatre autocars inicialment, però la demanda va obligar a posar-ne deu. Tot i això, Matamala explicava que fins ahir al matí trucava gent interessada a apuntar-s'hi, i que havien de dir que estava ple.

Entre els molts que van voler anar a Barcelona hi havia en Jordi Quera, un jove que assegurava que «mai m'hauria pensat el que ha arribat a fer el Govern espanyol». «Avui anem al Passeig de Gràcia a demanar la llibertat dels dos presos polítics», va indicar.

Una de les imatges del dia era la de molts cotxes sortint cap a Barcelona a primera hora, plens de gent amb estelades per arribar a la manifestació. La Cristina Masó explicava que van decidir anar-hi amb el vehicle particular perquè fins ahir no sabia si podria anar-hi. Altres, com en Jordi Torres, van aprofitar per passar el dia a Barcelona. «Venim cada 11 de setembre i sempre ho fem al matí i en cotxe». Una i altre asseguraven que hi tornaran «els cops que calgui» perquè «cal seguir mobilitzats».