El recurs de la defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per demanar-ne la llibertat va aportar ahir material videogràfic per demostrar que el 20 de setembre, en la concentració davant la Conselleria d'Economia, «en tot moment» va fer «crides a la mobilització pacífica», que va demanar «expressament respecte pels mossos i membres dels cossos de seguretat de l'Estat» i que s'aïllés qualsevol persona violenta.

El recurs de la defensa de Cuixart, presentat per la seva advocada, Marina Roig, va presentar diversos vídeos de la concentració celebrada el passat 20 de setembre a les portes de la conselleria, on Cuixart apareix fent una crida als manifestants a «aïllar» a aquelles persones en les quañs detectessin una conducta «violenta o provocativa». En altres vídeos, es pot veure com Cuixart apel·la a la «resistència pacífica», dissol la concentració quan arriba el vespre i demana als concentrats que «tranquil·lament» deixin fer a la policia la seva feina.

El recurs davant l'Audiència Nacional també inclou imatges del cordó de seguretat que voluntaris de les entitats sobiranistes van muntar en la concentració per facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil i la comitiva judicial per aquell corredor, que finalment els funcionaris no van utilitzar.

Segons l'advocada, Marina Roig, les proves presentades també demostren que Cuixart «va mediar» per aconseguir que la Guàrdia Civil sortís de la Conselleria.

L'escrit de la defensa presentat a l'Audiència Nacional també considera que «no està justificat» el risc de fuga perquè Cuixart «té feina i domicili conegut»; assegura que la jutgessa Lamela «no pot al·legar» risc de destrucció de proves perquè el fiscal no ho va fer en la seva demanda ni tampoc de reiterar el delicte perquè la jutgessa «no concreta a què es refereix».

D'aquesta manera el recurs de Cuixart qüestiona els supòsits legals en què la jutge Carmen Lamela va basar la seva decisió de dictar presó preventiva per als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural: risc de destrucció de proves, de fuga i de reiteració delictiva.

En el seu moment, Cuixart va precisar davant l'Audiència Nacional que la mobilització davant la conselleria no havia estat convocada només per les dues associacions sobiranistes, sinó per «multiplicitat d'entitats», de manera que la protesta s'englobava en un «moviment social més ampli».

Per la seva banda, el president de l'ANC, Jordi Sánchez, també va referir-se en el seu recurs a la pluralitat de sensibilitats que van protestar el 20 de setembre, i va precisar que no se'l podia fer responsable de «l'actitud individual de cada concentrat».