El cop que va trencar el vidre

22.10.2017 | 06:30

ajoy ha fet públic el cop de l'Estat a la Generalitat. President i Govern destituïts, funcionaris dirigits des de Madrid, Parlament emmanillat i emmordassat. I diu que «no se suspèn l'autogovern»! Què farà ara Puigdemont?

En un pati d'escola hi havia un nen que xutava la pilota en direcció a una finestra. La bimba impactava a la paret, i de vegades, les fustes del marc. Finalment, un dia va tocar el vidre, però fluixet, de manera que va quedar sencer. Tanmateix, el director va córrer cap al nen i li va dir:

-Has trencat el vidre de la finestra?

El nen podia haver dit que no, però com que tenia molt caràcter (dignitat, segons uns, fatxenderia, segons uns altres), va respondre:

- Al pati hi ha càmeres. Miri les cintes.

El director, no gaire content, va insistir:

- Deixa't d'històries i contesta'm que sí o que no. I si no dius que no, entendré que dius que sí.

- No podem parlar-ne? El diàleg és la solució a tots els conflictes!

- No et passis de llest! O contestes com t'ho demano, o ja et pots considerar expulsat!

- Si m'expulsa potser es trencarà el vidre, ara sí.

I amb aquesta frase estava dient que abans no l'havia trencat. Però el director es va enfadar encara més. Bufava i s'enfilava per les parets.

- Estàs expulsat! Agafa les coses, vés-te'n a casa, no tornis, i digues als teus pares que em vinguin a veure. I dona'm la pilota.

- Perdoni, una pregunta: a un alumne expulsat se'l pot expulsar?

- Quina ximpleria! Un alumne expulsat deixa de ser-ho, no se'l pot expulsar perquè ja no pertany a l'escola. Vols fer el favor de marxar? I dona'm la pilota d'una vegada!

- Agafi-la! –va respondre el nen, mentre la xutava ben fort en direcció a la finestra i trencava el vidre (ara sí) en mil bocins.

- Què has fet, desgraciat? –va bramar el director.

- Miri, expulsat per expulsat, em quedo a gust.

Llavors el director va cridar la policia, que es va endur el nen per acusar-lo de vandalisme davant el tribunal de menors. Potser era carn de reformatori, però no se li esborrava el somriure dels llavis. L'incident va ser molt comentat a l'escola, tant entre els alumnes com a la sala de professors, on un col·lega va preguntar al director:

- Oi que primer no havia trencat cap vidre?

- És clar que no! –va respondre l'autoritat–, però tenia moltes ganes d'expulsar aquest espavilat que sempre planta cara i va a la seva. I això que treu bones notes! Però la disciplina és el primer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema