Aquest matí de dissabte 21 d'octubre es confirmaran els detalls sobre les mesures i l'abast de l'aplicació de l'article 155 -ho aprovarà un Consell de Ministres extraordinari convocat a les 10.00 hores- però ahir els partits que li donen suport, PSOE i Ciutadans, es van avançar amb l'anunci d'algunes mesures, com forçar unes eleccions a Catalunya per al gener. El govern espanyol, davant les «filtracions» de les possibles actuacions, admetia un pacte «tripartit» però evitava confirmar les eleccions i avançava que, primer, caldrà retornar Catalunya a «l'ordre constitucional» aplicant el 155 de forma «proporcional, prudent i gradual» però sense «límit temporal» de la intervenció.
Van ser els socialistes els que van aixecar la llebre, després que l'exministra Carmen Calvo confirmés amb un «sí, sí» a TVE una informació del diari digital «diario.es», segons la qual, Rajoy i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, havien pactat les eleccions a Catalunya per al gener.
Calvo es va reunir dijous amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per acordar la forma com s'aplicarà la intervenció. A TVE i Antena 3, l'exministra i secretària d'Igualtat del PSOE va apuntar que l'aplicació de l'article «evidentment» suposarà la intervenció de les funcions del president Carles Puigdemont, a més del control dels Mossos i de TV3 per garantir «la neutralitat».
Les tres mesures -eleccions al gener i el control dels Mossos i de TV3- haurien estat així acordades entre les delegacions del president espanyol i de Sánchez. En aquests contactes hi van ser presents, a més de Sáenz de Santamaría i Calvo, el secretari d'Estat per a les Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, i el que va ser assessor de Felipe González, José Luis Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba, José Enrique Serrano.
L'exministra Calvo va assegurar en diverses entrevistes que «el gruix» de les mesures han estat «bastant acordades» entre les dues formacions, tot i que «la manera d'aplicar-les i l'eficàcia és del govern» espanyol. En aquest sentit va afirmar que els socialistes han demanat a l'executiu de Rajoy que sigui «curós i prudent» en la seva aplicació, perquè per a la seva formació l'article 155 no té «res a veure» amb una «acció punitiva» sinó amb la «reposició de la legalitat» a Catalunya. Segons Calvo, l'objectiu de les mesures ha de ser la convocatòria d'eleccions i garantir una «neutralitat institucional» de la Generalitat, que «no hi ha hagut» fins ara.
El malestar que va suscitar això a l'Executiu central va portar Calvo, experta en Dret Constitucional, a matisar després que celebrar eleccions al gener és només la posició dels socialistes.
El president Rajoy ahir no es va pronunciar al respecte, però tant des del PSOE com des de Ciutadans es va apuntar clarament a comicis al gener, i hi havia qui afinava més i fixava la data exacta en el diumenge 28 de gener.
Tot i que el portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va considerar «prematur parlar de la data» dels comicis, el líder de Cs, Albert Rivera, va assegurar que ell mateix va pactar amb Rajoy dimecres passat, en la reunió que van mantenir a Moncloa, el dia concret en què els catalans anirien a les urnes.
Des de Brussel·les, Rajoy no va revelar cap mesura de les que s'aprovaran ni va confirmar que hagi acordat amb el PSOE la celebració d'eleccions al gener.
El que va subratllar és que l'objectiu fonamental d'aquestes mesures, amb un límit temporal que va dir que no està determinat, és tornar al compliment de la llei i a la normalitat institucional després d'haver arribat a una situació en la qual es «colpeja la llei» i es «liquida l'Estat de dret».
Méndez de Vigo, per la seva banda, va dir ahir després del Consell de Ministres ordinari que durant la tramitació al Senat de les mesures que s'aprovin hi ha «una altra oportunitat» perquè Puigdemont «rectifiqui».
El pas del 155 pel Senat
Després del Consell de Ministres extraordinari d'avui es reunirà la Mesa del Senat per fixar els detalls de la tramitació, que culminarà amb una maratoniana sessió plenària, el divendres 27, que durarà com a mínim cinc hores.
Aquests eren els càlculs que feien fonts del Senat sobre el ple extraordinari que es convocarà per d'aquí a una setmana, al migdia de divendres, en què es convalidaran les mesures que acordi l'Executiu al matí, segons el calendari provisional amb què treballen els serveis de la cambra alta.
Debatrà la «proposta raonada» que haurà elevat la comissió creada expressament per a l'ocasió (es farà dimarts) -integrada per senadors de les comissions General de Comunitats Autònomes i Constitucional- que serà l'encarregada de recollir documentació i d'emplaçar el president Carles Puigdemont a defensar les seves al·legacions a les mesures de l'Estat, personalment o mitjançant un representant.
Es preveu que el ple comenci amb una exposició inicial a càrrec de l'Executiu, a la qual seguiran torns a favor i en contra i intervencions dels portaveus dels set grups parlamentaris per fixar posició. Perquè les mesures s'aprovin, el Govern espanyol necessita la majoria absoluta dels membres del Senat, la qual que el Partit Popular ja té per si sol.
El Parlament ja es prepara
El suport del PSOE al 155 no és tan clar a Catalunya. En l'apartat de reaccions, la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Alícia Romero, va opinar que els socialistes catalans «no donen suport» a l'aplicació de l'article 155 i «no donaran un xec en blanc al PSOE» al Senat fins a veure quines mesures s'acorden, i va fer una crida al diàleg «fins a l'últim minut». «El PSC segueix apostant pel diàleg i no aposta pel 155. No creiem que ni el 155 i la seva aplicació, ni tampoc la declaració d'independència, siguin solucions per a Catalunya. Ni donem suport a una ni a l'altra. Seguim en la via del diàleg», va afirmar.
En tot cas, les forces sobiranistes ja es preparen. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va convocar ahir formalment la reunió de la Junta de Portaveus per dilluns a les 10.30 hores per fixar l'ordre del dia del següent ple, en el qual els independentistes es plantegen aprovar la declaració d'independència. La reunió ja estava prevista després que aquesta setmana quedés en suspens el ple que havia de fer-se els dies 18 i 19 d'octubre, però la majoria independentista no ha comunicat quin tipus de sessió plenària vol, ni tampoc la data.
JxSí i la CUP estudien la possibilitat que la DUI sigui aprovada pel Parlament en el debat de política general -encara no celebrat aquest any-, o bé en un ple monogràfic, perquè els dos tipus permeten proposar una resolució sense alterar l'ordre del dia.
La Mesa es reunirà, com és habitual, dimarts per aprovar l'ordre del dia definitiu del ple que proposi la Junta de Portaveus.
