El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van presidir ahir l'homenatge a Barcelona a l'expresident de la Generalitat republicana Lluís Companys, afusellat fa 77 anys pel franquisme al castell de Montjuïc. El primer homenatge va tenir lloc al Fossar de Santa Eulàlia, lloc on van afusellar Companys i on els representats institucionals van fer una ofrena floral al monòlit que honra la seva memòria, mentre sonava El Cant dels Ocells. Puigdemont va estar acompanyat de la resta de membres de l'equip del Govern, així com els tinents d'alcalde de Barcelona Jaume Asens i Gerardo Pisarello també van acompanyar Colau, juntament amb altres autoritats. Els Mossos també van participar a l'acte vestits amb l'uniforme de gala.

Marta Pascal, coordinadora del PDeCAT, va liderar la delegació d'aquesta formació, i va defensar que l'aposta del seu partit per l'independentisme busca «la llibertat del país per oferir als catalans un futur millor, més just i més lliure».

El Fossar de la Pedrera de Montjuïc, lloc on va ser enterrat el president republicà, va concentrar els parlaments de les principals institucions catalanes.

Tanmateix, moltes ciutats catalanes com Girona, Figueres, Banyoles i Tarròs -localitat on va néixer Companys- van retre-li homenatge davant dels seus respectius ajuntaments o a places amb monuments dedicats a la seva memòria, on es van fer parlaments institucionals i es va recordar la memòria de l'expresident republicà, tot donant suport a Puigdemont davant del requeriment del Govern central sobre si va declarar la independència el dijous passat.

Puigdemont garanteix fermesa

El president Puigdemont, en una breu intervenció després de l'ofrena floral al Fossar de la Pedrera, a la tomba de Companys al cementiri de Montjuïc, va fer memòria de la figura del polític republicà i va recordar que l'expresident va ser afusellat «en nom de l'ordre i de la legalitat», tot garantint el seu compromís amb «la pau, el civisme la serenor, la fermesa i la democràcia» com a inspiradors de les decisions que ha de prendre. A més, el president va lamentar que quan se suposa que l'ordre i la legalitat «han canviat», el partit que governa espanya continua «banalitzant» el seu crim i «tria com a socis de manifestació els qui alcen el braç feixista amb total impunitat». Davant d'això va defensar el compromís amb la pau, contra la violència, l'agressió i la imposició».

Puigdemont va assegurar que sempre actuarà en sentit contrari al PP, guiat pel «respecte obligat» als seus oponents polítics i als qui pensent diferent, i va reiterar que Catalunya «és un poble que busca la pau, la seva llibertat i la preservació dels valors democràtics».

Pel que fa als requeriments que el ministre d'Educació Méndez de Vigo va enviar la setmana passada a la Conselleria d'Educació per estudiar si es produeix «adoctrinament» a les aules catalanes, Puigdemont va dedicar unes paraules per reivindicar la «dignitat» dels mestres contra la «indignitat» d'aquells que, va dir, calumnien l'escola catalana.

Forcadell: «S'ha fet justícia»

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va denunciar que «l'Estat encara no ha demanat perdó per l'assassinat de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys», i que segons el seu parer, la societat catalana «no pot ni vol oblidar la història». Forcadell va demanar justícia pels assassinats, deixant de banda la venjança. La presidenta va fer esment de la llei de reparació de víctimes del franquisme que el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juny, i va considerar que «aquest 15 d'octubre se celebra amb més dignitat perquè s'ha fet justícia», davant d'una llei que va dir que anul·la els consells de guerra franquistes i que repara històricament més de 65.000 persones.

Per la seva banda l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar al PP que cessi el seu secretari de Comunicació, Pablo Casado, per haver «ofès» la memòria del president republicà i la de «tots els demòcrates». També va afegir que «en la política no necessitem piròmans, sinó persones serenes que respectin els seus interlocutors». Colau va reivindicar la memòria històrica en democràcia com a valor de solidesa i tanmateix va demanar diàleg i va rebutjar la imposició i les decisions autoritàries.