«És pot ser crític amb el full

de ruta [independentista]

i estar a favor de la democràcia i de les institucions catalanes». exposa aquesta filòloga veïna de Castellar del Vallès (Vallès Occidental). «Nosaltres, segurament, moltes vegades no ens hem sabut explicar de manera prou clara», admet.

Qui té més raó en tota això: el Rei, i per extensió el Govern central, o Puigdemont?

Em quedo amb els discursos del diàleg i de la mediació. El que va traspuar del de Puigdemont va ser el de la mediació i del diàleg. No m'agrada un Rei que no parla ni tan sols per a aquells que també se senten espanyols i que també eren als carrers demanant el dret de vot per resoldre l'encaix entre Catalunya i Espanya. El Rei tenia l'oportunitat per esborrar la foto de la cacera de Botswana i el que va fer va ser posar-se al davant d'un quadre de Carles III que el 1768 va prohibir les edicions en català i l'educació en català. No són gestos improvisats. Va parlar només per una part d'Espanya. Creiem que hi ha una Espanya que no està d'acord amb allò que plantegen el Rei, el PP i el Tribunal Constitucional. La visió retrògrada i fosca del Rei va significar la pèrdua d'una oportunitat.

Vostès fan algun moviment en la lína d'intercedir?

Sempre tenim contactes més o menys fluids amb tots els partits. Assenyalem com el principal responsable del bloqueig a Catalunya el PP, per tant el que hem fet són aliances després de la declaració de Saragossa, amb els sindicats i amb altres partits per dir que cal un front democràtic que bloquegi el PP i per demanar la mediació de la Unió Europea.

Europa diu que ni parlar-ne.

Clar. La mediació internacional la bloqueja el PP, segurament. Però per exemple Jeremy Corbin s'ha mostrat crític amb la situació i l'ONU va dir que els episodis de violència [de l'1-O] eren reprovables. Cal continuar treballant aliances que posin el focus en problemes com el català.

Bloqueig al PP sense el PSOE?

Els socialistes han de definir la seva posició. Sánchez va guanyar Díaz amb una aposta per la plurinacionalitat i les bases van decidir fer-li confiança. Distingiria entre les bases del partit que creuen en la plurinacionalitat i els balls de discursos del partit, que van des de la defensa d'aquesta plurinacionalitat al suport a l'aplicació del 155. Han de definir la posició a Catalunya i a l'Estat. Empenyerem perquè s'afegeixin al front democràtic. El PNB ho ha fet i ha bloquejat els pressupostos del PP, la prova que Catalunya és una qüestió d'estat.

Es penedeixen de no haver investit Pedro Sánchez?

Penedits... no. Hi havia una qüestió de responsabilitat quan Podem va dir que presentava una moció de censura perquè el PP era indigne per governar...

Però abans de la moció podien haver investit Sánchez.

Sí. No va passar perquè Podem aleshores estava compromès amb el referèndum urgent que necessitava Catalunya. Però ara no hi ha cap altra solució davant de l'ofensiva del PP. Davant la vulneració de drets flagrant que hi ha hagut a Catalunya s'ha de tornar a intentar; de fet ha sonat en algun moment que hi hauria una altra moció de censura.

Però qualsevol intent de censura, sense Ciutadans, seria un brindis al sol.

No descartem cap possibilitat ni treballar amb qui calgui per fer fora el PP. És cert que ara mateix l'aritmètica no dona. Però la proposta que pugui fer Catalunya no ha d'estar supeditada al Congrés.

PSOE i PP han obert la porta a una reforma constitucional. S'hi afegiran?

És una bona notícia que el PSOE hagi reconegut finalment l'esgotament del model autonòmic i la necessitat de reformes constitucionals profundes. Ara, el PSOE ha d'entendre que aquests canvis profunds que necessita l'Estat són antitètics amb el PP: ens deixarem la pell perquè la proposta de reforma no sigui un tancament per dalt sinó l'obertura d'un procés constituent per baix.

La consulta acordada que vostès defensen sembla, ara per ara, ciència-ficció.

Dir que per fer el referèndum cal modificar la Constitució no és cert. L'article 92 ho permet. Nosaltres, amb Podem, parlem de referèndum pactat. A Catalunya parlem d'un referèndum efectiu.

M'ho explica?

El referèndum efectiu és: no es pot plantejar un referèndum des d'una posició independentista. Tampoc no es pot plantejar un referèndum a Catalunya no havent explicat quin és el país que vols construir ni a qui apel·les. Partir d'una posició només independentista per interpel·lar només els que ho són sempre farà que els que no ho són es quedin a casa. Catalunya necessita grans majories socials per tenir una posició negociadora forta. Amb un 30 o un 40% de suport no es pot fer.

En Comú Podem està a favor o en contra de la secessió?

Estem a favor de construir un país nou.

Fora o dins d'Espanya?

Som republicans. Cal una república catalana...

Fora d'Espanya s'entén, perquè Espanya és una monarquia.

Nosaltres mai ho hem concretat.

Això és el que se'ls critica.

Sempre hem dit que ens agradaria que Catalunya tingués el dret, òbviament el té, d'autodeterminar-se, i que després decidís, a partir de la sobirania del Parlament, quin tipus de relació vol amb l'Estat espanyol o amb les altres nacions que conté aquest estat. El que ha fet Catalunya es pot replicar en altres nacions d'Espanya i això pot contribuir que l'Estat acabi sent plurinacional.

El seu plantejament traspua unilateralitat.

Sí, sí... Quan pensem en la república catalana ens imaginem un procés constituent que acabin avalant grans majories i en què es decideixi quines són les competències que Catalunya té, quines cedeix a l'Estat i quines vol compartir, sota decisió del Parlament de Catalunya. Per això no cal declarar la independència.

Tindrem eleccions aviat?

Em preocupa saber si tindrem potestat per fer-ho i per continuar fent política sense la intervenció de l'Estat.