El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, prepara la seva resposta al requeriment del Govern de Mariano Rajoy, amb múltiples contactes i consultes, mentre la CUP s'ha afegit a les pressions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per proclamar ja la "república" catalana.

Segons fonts de la Generalitat, Puigdemont esgotarà el termini del requeriment -que finalitza dilluns que ve a les 10.00 hores- per aclarir si el passat 10 d'octubre al Parlament va declarar o no la independència de Catalunya, per la qual cosa no preveu anunciar la seva resposta fins que l'hagi enviat a l'Executiu central.

Al llarg d'avui, pel Palau de la Generalitat han desfilat diversos consellers, a més del president de l'ANC, Jordi Sánchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, amb els quals Puigdemont ha analitzat els escenaris que s'obren a partir d'ara.

Encara que Puigdemont espera a dilluns per respondre al requeriment de Rajoy, diumenge que ve té previst pronunciar un discurs després de realitzar la tradicional ofrena floral a la tomba de l'expresident de la Generalitat republicana Lluís Companys, en el 77è aniversari del seu afusellament a mans del règim franquista.

Mentrestant, després que ahir a la nit l'ANC demanés al Parlament que "aixequi" la suspensió de la declaració d'independència davant "la negativa de l'Estat espanyol a qualsevol proposta de diàleg", avui la CUP s'ha expressat en aquesta mateixa línia.

En una carta dirigida a Puigdemont, la CUP li ha demanat que proclami la república abans que el Govern apliqui l'article 155 de la Constitució i intervingui l'autonomia, en considerar que el requeriment al president català suposa una "amenaça" i no hi ha aspectes que prosperi una mediació internacional.

També Demòcrates de Catalunya, soci del PDeCAT i ERC en la coalició de Junts pel Sí, s'ha alineat amb la CUP: la diputada al Parlament Assumpció Laïlla, des de Twitter, ha instat a Puigdemont a "proclamar la independència ja", després de constatar "una altra vegada que a l'altre costat de la taula hi ha un desert".

Ahir, l'exconseller socialista Ernest Maragall també es va dirigir a través de Twitter a Puigdemont i al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, per advertir-los que "és l'hora d'assumir el risc de la llibertat", a la qual cosa Junqueras va respondre: "Totalment d'acord".

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha subratllat que ni la CUP ni l'ANC "presideixen el govern de Catalunya", per la qual cosa ha relativitzat les seves "pressions" sobre Puigdemont, i ha considerat essencial el reconeixement exterior a la independència.

De la seva banda, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha instat Puigdemont a obviar les "pressions d'ANC, Òmnium i la CUP" i a acollir-se a l'"última oportunitat per al diàleg".

Segons Millo, "només la CUP, ANC i Òmnium volen que s'apliqui" l'article 155 de la Constitució, que obre la porta a intervenir l'autonomia.

El president del PPC, Xavier García Albiol, ha assegurat que Puigdemont hauria de preparar la seva resposta al requeriment del Govern amb "companyies més serenes" que les d'ERC i la CUP, ja que de la mà d'aquests partits haurà "conflicte garantit".

El secretari de comunicació de Ciutadans, Fernando de Páramo, ha advocat per "fer fora" Puigdemont en "les urnes de veritat", perquè segons la seva opinió és intolerable que "el present i el futur de la Catalunya es decideixi en una assemblea de la CUP".

A l'exterior, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha assegurat que si Catalunya s'independitzés altres regions europees farien el mateix i ha afegit que l'Executiu comunitari no actua com a mediador en aquella situació perquè es crearia "més caos" a la Unió Europea.

La directora del Fons Monetari Internacional, la francesa Christine Lagarde, ha demanat acabar ràpidament amb "la incertesa política" a Catalunya, perquè pot afectar negativament les finances, i ha recordat que l'evolució econòmica d'Espanya "ha estat una història d'èxit".

En el pla judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha citat a declarar com a testimonis el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i els lletrats del Parlament Xavier Muro i Antoni Bayona, en la causa que investiga la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, per desobeir el Tribunal Constitucional.