ajoy i Puigdemont semblen haver-se intercanviat els papers en el tòpic del gallec. Puigdemont és al mig de l'escala i Rajoy li pregunta: què fas, puges o baixes?
El cap de Govern espanyol pregunta al català: El discurs jeroglífic de dimarts era una declaració d'independència? És una pregunta compartida per milions de catalans. Potser ara tindrem la resposta!
Si Puigdemont diu que sí, Rajoy aplicarà l'article 155, que és el Sant Cristo xic (el gros és l'estat de setge). Si diu que la independència no s'ha declarat, no serà només la CUP que se'l menjarà a la brasa. És clar que també podria respondre tal i com ho ha insinuat Jordi Turull, conseller portaveu: enviant a La Moncloa el Diari de Sessions del Parlament, que conté el seu discurs. «Vet aquí el que vaig proclamar», diria. I Rajoy es quedaria on estava, però amb la mosca al nas. I també podria respondre amb aquesta endevinalla: «El president no ha declarat la independència, i el Parlament, tampoc, però Carles Puigdemont sí que ho ha fet». I és que el diputat Puigdemont, amb tots els altres de Junts pel Sí i la CUP, va signar dimarts a la nit una declaració que no constitueix acord parlamentari, però que és llei per als cupaires.
La seqüència: dimarts, després del coitus interruptus, els diputats de la majoria surten del saló de sessions i se'n van al pati cobert que anomenen Auditori, on «com a legítims representants del poble de Catalunya» declaren la independència. Tot seguit, els de Marta Pascal neguen cap validesa jurídica a la declaració. L'etiqueten de simple manifest. Un manifest de voluntat política s'encapçala amb una frase del tipus «els signants manifestem...», però el document no manifesta sinó que afirma: «constituïm la República catalana». Els signants s'identifiquen com «els legítims representants del poble de Catalunya».
Aquests representants reunits al pati estan negant l'article 3 de la Llei del referèndum, que ells van aprovar, i que diu: «el Parlament actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya». Els signants deroguen aquesta representació i se l'atorguen a sí mateixos. Però la llei que neguen és la base del referèndum que, al seu torn, justifica la declaració. Tot i això, proclamen de sobte la independència amb un document que no s'ha publicat ni debatut. Les formes són importants. En democràcia, les formes són contingut, i els mitjans condicionen els resultats.
