Uns 40 ajuntaments de les comarques gironines van treballar ahir, 12 d'octubre, per no celebrar el dia de la Hispanitat. Alguns consistoris van funcionar amb normalitat i la ciutadania hi podia fer tràmits, mentre que altres ho feien a porta tancada amb els càrrecs electes. En alguns casos han decidit fer festa avui, o, com el cas de Verges o Celrà, es dona la possibilitat als treballadors municipals de canviar el festiu per qualsevol altre dia laborable.
Entre les poblacions que van convertir ahir en feiner el festiu espanyol hi havia Girona, Salt, Celrà, Figueres, la Bisbal, Torroella de Montgrí, Santa Coloma de Farners, Vilobí d'Onyar o Mieres, entre altres. En el cas de Girona, el govern municipal, liderat per Marta Madrenas (PDeCAT), va oferir als empleats «treballar de forma voluntària», mentre que la resta va poder fer festa. Madrenas va treballar al costat del seu equip a porta tancada, com ha fet en els últims dos anys, igual que ERC-MES, que també es va reunir, i la CUP, que va organitzar diverses activitats.
D'altra banda, alguns comerços també van aixecar ahir persianes com a mesura de protesta contra l'actitud de l'Estat. Les associacions de comerciants de les poblacions que no tenien autoritzada l'obertura per ahir van deixar via lliure als establiments i alguns d'ells es van mostrar partidaris d'obrir. Aquest va ser el cas de botiguers de poblacions com Olot, Torroella de Montgrí, Celrà, Cassà de la Selva, Banyoles o Riudellots de la Selva. Tot i això, les associacions de comerciants d'aquests municipis van deixar clar que no lideren la iniciativa i van informar els botiguers que obrir podria comportar sancions en cas de denúncia.
En general, la decisió d'obrir comerços aquest 12-O es va prendre en funció de cada establiment i va variar molt depenent del municipi. A Olot, per exemple, podien obrir després que l'Ajuntament ho autoritzés com a mesura per compensar l'aturada del passat 3 d'octubre, ja que aquest dia no estava inclòs al calendari de festius que estableix la Generalitat. Des de l'associació de comerciants van calcular que ahir havien aixecat la persiana un 50% dels comerços i la gran majoria només al matí. A la plaça del Mercat, aquesta xifra va ser encara superior. Un 70% de les parades -n'hi ha una vintena en total- van decidir obrir i aprofitar el permís. Aquest era el cas d'en Carles, que té una carnisseria, i que explicava així per què ha decidit no fer festa: «Hem aprofitat que podíem però també perquè, particularment, volem protestar pel que es viu al país», va indicar.
A altres ciutats, com ara a Banyoles, els comerços no tenien l'autorització per obrir i per tant s'exposaven a sancions. A la capital del Pla de l'Estany van aixecar la persiana un 30% dels negocis del centre. Ho van fer al matí, sumant-se també a una «obertura» de protesta.
A Verges, d'altra banda, hi va haver un seguiment gairebé massiu, amb pràcticament la totalitat dels comerços oberts. N'hi ha més d'una quarantena i, malgrat no tenir autorització, la majoria van obrir durant el matí.
Per contra, entre les ciutats que sí tenien permís hi havia Girona. Al Mercat del Lleó, un lloc molt visitat, el seguiment va ser residual. De les més de seixanta parades que hi ha, només quatre van aixecar persianes en la primera ocasió que s'obria aquest festiu.
