Quina serà la reacció definitiva de l'Estat? Al contrari del que molts esperaven, el discurs del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciant i ajornant alhora la declaració unilateral d'independència per obrir un període de «diàleg», manté la incògnita a la gran pregunta. A la nit, després del discurs, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, es va limitar a exposar davant els mitjans que s'havia convocat per avui un Consell de Ministres extraordinari on valoraran i adoptaran les possibles mesures.

Amb tot, al matí, el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va subratllar que el Govern espanyol té un «cúmul» de mesures per aturar el «cop» dels independentistes, que no consisteixen -va afegir- en «una part o un article de la Constitució». Un problema «complex», afegia el portaveu popular, requereix mesures «més elaborades».

Però hi ha una mesura que ha destacat sobre les altres. L'article 155 de la Constitució, aplicat en una part o en el tot. És el que permet a l'Estat espanyol actuar contra una comunitat autònoma que no compleixi la llei i que demana aplicar, per exemple, Ciutadans.

De fet, el Senat, que té un paper clau en l'aplicació del 155, ahir estava en sessió en el moment del discurs de Puigdemont, i estava preparat per si calia fer el tràmit. El vicepresident de la cambra alta, Pedro Sanz, va explicar que en tractar-se d'una potestat de l'Executiu, el Senat «no té cap previsió» sobre la qüestió, almenys fins que no rebés una comunicació per part del Govern sobre la seva pretensió de posar en marxa els mecanismes que preveu l'article 155.

Què diu l'article 155? «Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar la al compliment forçós de les dites obligacions o per a la proteccióde l'esmentat interès general». A més, «per a l'execució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes».

D'aquesta manera, per aplicar l'article 155, hi ha uns passos a seguir i, a més, el reglament del Senat, en l'article 189, recull com es prosseguirà: exigeix la participació de la Comissió General de Comunitats Autònomes i del ple del Senat, al qual en última instància li correspon aprovar les mesures sol·licitades per majoria absoluta del ple.

Amb el Reglament de la Cambra, el procediment «es pot allargar més o menys» i se li pot donar «més o menys velocitat», va dir Sanz. Un temps que, segons les circumstàncies, podria ser menor a cinc dies.

Perquè la qüestió arribi el Senat, el primer pas és que el Govern central així ho acordi. Després, tal com estableix l'article 155 de la Constitució, s'ha de fer un requeriment al president autonòmic a complir amb les obligacions constitucionals. Si no és així, l'Executiu, en el seu escrit al Senat, haurà de dir les mesures que proposa, és a dir, «el contingut i abast de les mesures proposades, així com la justificació d'haver realitzat el corresponent requeriment al president de la Comunitat Autònoma i la del seu incompliment per part d'aquesta», segons el Reglament del Senat.

Serà llavors quan la Taula, presidida per Pío García-Escudero i en la qual el PP té majoria absoluta, ha de qualificar la iniciativa per remetre-la a la Comissió General de Comunitats Autònomes, òrgan que podria ser convocat en 24 hores. La Comissió requerirà de nou al president autonòmic perquè presenti al·legacions, i fins i tot podrà donar-li audiència, a ell mateix o a qui designi. La Comissió General farà després una «proposta raonada sobre si és procedent o no l'aprovació sol·licitada pel Govern» que podria ser esmenada, perquè el Reglament diu que s'elevarà al ple «amb els condicionaments o modificacions que, si escau, siguin pertinents en relació amb les mesures projectades».

Al final serà el ple qui prengui la decisió última sobre l'article 155, que necessitarà el «vot favorable de la majoria absoluta dels senadors», cosa que el Govern espanyol té garantit només amb els senadors del PP.