uina serà la reacció definitiva de l'Estat? Al contrari del que molts esperaven, el discurs del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sense explicitar ni declarar unilateral d'independència i ajornant-la al mateix temps per obrir un període de «diàleg», manté la incògnita a la gran pregunta. A la nit, després del discurs, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, es va limitar a exposar davant els mitjans que s'havia convocat per avui un Consell de Ministres extraordinari on valoraran i adoptaran les possibles mesures.

Amb tot, al matí, el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va subratllar -abans del discurs del president de la Generalitat- que el Govern espanyol té un «cúmul» de mesures per aturar el «cop» dels independentistes, que no consisteixen -va afegir- en «una part o un article de la Constitució». Un problema «complex», afegia el portaveu popular, requereix mesures «més elaborades».

Però hi ha una mesura que ha destacat sobre les altres. L'article 155 de la Constitució, aplicat en una part o en el tot. És el que permet a l'Estat espanyol actuar contra una comunitat autònoma que no compleixi la llei i que demana aplicar, per exemple, Ciutadans.

De fet, el Senat, que té un paper clau en l'aplicació del 155, ahir estava en sessió en el moment del discurs de Puigdemont, i estava preparat per si calia fer el tràmit. El vicepresident de la cambra alta, Pedro Sanz, va explicar ahir que al tractar-se d'una potestat de l'Executiu, el Senat «no té cap previsió» sobre la qüestió, almenys fins que no rebés una comunicació per part del Govern sobre la seva pretensió de posar en marxa els mecanismes que preveu l'article 155.

Hi ha uns passos reglamentaris ineludibles que hauran de complir-se i que estan recollits en l'article 189 del Reglament del Senat. Exigeix la participació de la Comissió General de Comunitats Autònomes i del ple del Senat, al que en última instància li correspon aprovar les mesures sol·licitades per majoria absoluta del ple.

Amb el Reglament de la Cambra, el procediment «es pot allargar més o menys» i se li pot donar «més o menys velocitat», va dir Sanz. Mentre des d'àmbits institucionals s'ha apuntat que n'hi hauria prou amb uns 5 dies per concloure les mesures de suspensió de funcions de l'autonomia, altres fonts del Senat van aventurar que, si les circumstàncies ho requerissin, aquest termini es podria fins i tot escurçar encara més.

El que està clar, segons Sanz, és que l'assumpte només arribarà al Senat si el Govern ho acorda, i després de requerir, tal com estableix l'article 155, al president autonòmic a complir amb les obligacions constitucionals. L'Executiu, en el seu escrit al Senat, haurà de dir les mesures que proposa, és a dir, «el contingut i abast de les mesures proposades, així com la justificació d'haver realitzat el corresponent requeriment al president de la Comunitat Autònoma i la del seu incompliment per part d'aquesta», segons el Reglament.

Serà llavors quan la Taula, presidida per Pío García-Escudero i en la qual el PP té majoria absoluta, ha de qualificar la iniciativa per remetre-la a la Comissió General de Comunitats Autònomes.

Aquest òrgan, que segons fonts parlamentàries pot ser convocat en 24 hores, requerirà de nou al president autonòmic perquè presenti al·legacions, i fins i tot podrà donar-li audiència, a ell mateix o a qui designi. La Comissió General far``a després una «proposta raonada sobre si és procedent o no l'aprovació sol·licitada pel Govern» que podria ser esmenada, perquè el Reglament diu que s'elevarà al ple «amb els condicionaments o modificacions que, si escau, siguin pertinents en relació amb les mesures projectades».

Al final correspon al ple prendre la decisió última sobre el 155, que necessitaràel «vot favorable de la majoria absoluta dels senadors», cosa que el Govern té garantit. Davant tot aquest procediment, Sanz va reiterar que per ara la institució només pot «esperar».