La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i 75 diputats més de Junts Pel Sí, la CUP, I Catalunya Sí que es Pot han adreçat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg contra la suspensió preventiva del Tribunal Constitucional de la convocatòria del ple de la cambra catalana per a aquest dilluns.
En el text, al qual ha tingut accés l'ACN, els diputats al·leguen que la mesura de l'alt tribunal espanyol suposa una "greu infracció" dels drets fonamentals com la llibertat d'expressió i de lliure reunió. D'altra banda, el text també argumenta que no va haver-hi temps per preparar un recurs a la mesura del Tribunal Constitucional i que mai aquest havia suspès un ple del Parlament. Finalment, el president del a Generalitat, Carles Puigdemont, compareixerà aquest dimarts a petició pròpia.
El passat dijous 5 d'octubre, el ple del Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat suspendre cautelarment l'acord de la Mesa per a la celebració del dilluns, 9 d'octubre, on havia de comparèixer el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per explicar com s'aplicaria el resultat del referèndum de l'1-O. El PSC va presentar un recurs a l'alt tribunal, a qui alertava que es pretenia "procedir a la declaració formal de la independència" i que la convocatòria del ple suposava “ignorar expressament la suspensió acordada” de les lleis del referèndum i de transitorietat. En previsió que el ple se celebrés igualment, el TC va declarar “radicalment nul i sense valor ni cap efecte qualsevol acte, resolució, acord o via de fer que contravingui la suspensió acordada”.
El text presentat per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els 75 diputats de les tres formacions, recull que el ple havia de servir per informar dels resultats del referèndum de l'1 d'octubre i els seus efectes, d'acord amb la Llei de transitorietat, a petició de Junts pel Sí i la CUP; i es fa constar que són el 56,3% de tots els membres de la cambra i que pertanyen a quatre de les set formacions representades.
Els diputats expliquen a l'alt tribunal europeu com no van tenir temps material de formular les al·legacions previstes per la llei (3 dies des de la notificació) i que el TC pogués resoldre-les en dos dies de la recepció dels recursos, tenint en compte que el TC tancava a les tres de la tarda del divendres si no reobria fins dilluns a dos quarts de deu del matí, només 30 minuts abans de l'hora prevista per a l'inici del ple del dilluns.
D'altra banda, també expressen el temor que l'Estat pogués recórrer "de nou" a la violència, en referència a l'actuació policial de l'1 d'octubre per impedir la celebració del referèndum i que va acabar amb prop de 900 ferits, i per això van desistir a seguir amb la intenció de celebrar el ple aquest dilluns, tot i la "violació" del dret a la llibertat d'expressió i de reunió de càrrecs electes.
