La Guàrdia Civil acusa el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, d'inacció en el referèndum de l'1-O a Catalunya i de respondre amb això a un pla premeditat «en connexió directa» amb el president i el vicepresident de la Generalitat, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament. Així consta en l'informe que l'institut armat ha remès a l'Audiència Nacional amb motiu de la causa oberta per un presumpte delicte de sedició contra Trapero, entre altres. «Es va posar clarament de manifest que la tasca dels Mossos passava per no actuar i, en tot cas, arribar a obstaculitzar l'actuació» de la Guàrdia Civil i de la Policia, postil·la l'informe.

I aquesta realitat «és evident» que no va poder recaure en la voluntat individual dels agents, sinó que «més aviat va respondre a un pla premeditat per evitar actuar i que no podia més que procedir de la cúpula policial de Mossos», comandada per Trapero «i en connexió directa amb membres del comitè estratègic», entre ells Puigdemont i Junqueras.

L'informe destaca la dilació dels Mossos quan se'ls va requerir suport per a les forces de seguretat de l'Estat i la constatació que el cap de la policia autonòmica estava donant «protecció» a les persones encarregades de preparar la logística del referèndum.

Després de visionar els suports multimèdia que la Guàrdia Civil ha remès també a l'Audiència, la «inacció» dels Mossos respondria, segons l'informe, «més que a conductes aïllades o individuals» d'alguns dels membres de la policia autonòmica, «a unes instruccions o pautes d'actuació derivades de la cadena de comandament», amb Trapero com a «última baula».

La Guàrdia Civil relata a l'Audiència els fets ocorreguts des del 20 de setembre en els diferents escorcolls portats a terme i les concentracions que intentaven impedir-los, alhora que es fa referència a la «dilació» en el suport requerit als Mossos i la seva «insuficient» ajuda.

Els Mossos van incomplir de forma «flagrant» les instruccions del Tribunal Superior de Justícia i van haver de ser la Policia Nacional i la Guàrdia Civil les que van haver d'actuar «activament» per evitar la celebració del referèndum, però «amb impossibilitat de disposar ni d'efectius suficients ni d'abastar tot el territori català».

Va més lluny l'informe i assegura que l'actuació dels Mossos va voler «emmascarar-se» sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat. Lluny d'això, la Guàrdia Civil insisteix que no es té coneixement que actuessin unitats especialitzades en el control de masses ni que haguessin pres mesures per evitar que s'ocupessin les escoles abans de la votació.