Enric, el Millo, delegat del govern a Catalunya, defensa la llei espanyola i la constitució espanyola. Lògic. De cop surt a la televisió catalana i demana perdó -estrany- per l'actuació dels Guàrdia Civils. Un cop ha fet allò que havia de fer: callar durant l'1 d'ocubre, ara se'ns mostra afectat. Plora i es lamenta.

No hi ha res més exacrable en la política que no sigui assumir responsabilitats. Quan els guàrdies civils han entrat als pobles amb formació militar i han trencat la cara dels teus veïns, has de dimitir i no demanar perdó.

Millo pensa que la llei dona categoria a les bèsties -amb ordres judicials-, que seguint l'antiga prèdica catòlica: demanant perdó em salvo. Tv3 no es un confessionari legal.

La vida no és així. Potser el seu capellà el pot salvar, la societat catalana i la de Girona: mai. Treu el cap quan l'anomenen fill rebutjable del lloc on ha nascut -persona non grata.

No entén res -és el braç imbècil de la llei. Des de Madrid i un cop s'ha planyut de l'actuació policial, se'l petaran i llavors caurà al calaix de sastre de Ciutadans. Millo: tant que ha fet per Girona, ningú no li reconeix la trajectòria -sempre ha estat un pobre diable.

Avui, veient com demana perdó o alguna cosa semblant, construeix la seva fosa -tot i això és un personatge que sempre cau de peus. Potser no havia calculat que en el seu partit ningú i menys que sigui de províncies, no ha de demanar mai perdó per res i menys pel que faci la Guàrdia Civil. Se'l petaran.

Ha estat un polític mediocre de categoria. La mediocritat està bastida amb moltes gradacions. Un dia és un defecte i un altre una virtut. Millo, malgrat que plori, ha defensat que s'ataqués la gent.

A hores d'ara i a Catalunya surten els defensors de l'unionisme. Magnífic. Millo, amb tanta llei al cap, no ha vist que el que s'ha defensar és a la gent.

No li interessa encara que, com a bon catòlic, estigui fent un acte de contricció. Que s'arregli amb el seu Déu i amb el seu rei. No es pot tornar enrere.

A Girona sempre serà la persona que ha anat i batejat la violència en contra de la gent.

L'Enric Millo és un exemple de la pobra realitat de la vida. Un home del piló. Encara que plori i demani perdó, molts, també batejats com tu, no et perdonarem mai el que has fet i consentit.